Keep calm
Beth Galí
Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el meu entusiasme per un llibre intel·ligent, agut, desvetllador i progressista. Estic parlant d'un llibre de Beth Galí, l'arquitecta dissenyadora i paisatgista coneguda per tothom. Es titula Contra-diccions, i és un seguit d'entrevistes, no lineals sinó emmarcades per àmbits, a persones com Vicenç Navarro, Susan George, Noam Chomsky o Pere Portabella, entre d'altres. La veu de Beth Galí es barreja amb la dels entrevistats, els contradiu o hi està d'acord.
És una reflexió sobre el món contemporani, sobre la globalització, sobre la trampa en què hem anat caient des de la Il·lustració, la Revolució francesa i la caiguda del Mur (a cada bugada perdem un llençol). El nivell d'intel·ligència i de gosadia intel·lectual és molt reconfortant. És també una reflexió sobre l'anarquisme. La paraula anarquisme, com la paraula feminisme, han estat boicotejades i han perdut el seu significat inicial: el feminisme no vol dir el predomini de les dones sobre els homes, sinó la proposta d'igualtat entre uns i altres; la paraula anarquisme no té per què estar saturada de violència, perquè és un terme molt més complex que aquesta grollera simplificació. Per exemple Bakunin diu: “La llibertat consisteix en el desenvolupament de totes les facultats materials, intel·lectuals i morals latents en cada persona”; o Proudhon, que diu: “Nosaltres, els anarquistes, lluitarem per l'Europa dels pobles naturals.”
Es reflexiona sobre la globalització “el nou imperialisme del segle XXI”. O la constatació que ara està guanyant terreny la idea que allò privat és millor que allò públic, i que, per tant, tendim a considerar que tot és mercat.
I encara més, Rubert de Ventós afirma: “Les revoltes es fan revolucionàries quan ‘toquen', com ara, les classes mitjanes.”
Tot, tot el llibre és enriquidor, sense pèls a la llengua i d'una valentia que feia molt de temps que no trobava. Fora els llocs comuns i visca la intel·ligència!