Opinió

Keep calm

Mister Chen

Van sortir cofois gràcies al gag del massatgista i alguns potser van començar a pensar que el futbol tenia la seva gràcia

En aquest país a cada casa apareix algun fill esgarriat: un periquito. I és així com som “molts més dels que ells volen i diuen” els seguidors de l'entranyable RCD Espanyol. Des de l'hegemonia futbolística catalana, el club és vist com una anomalia sistèmica. Ara a aquest club que sempre és a la corda fluixa li ha arribat el seu particular Mr. Marshall en forma de Mr. Chen. Veure un xinès presidint un club català em porta al cap un dia de 1985 quan, per atzars de la vida, jo era a Pequín. S'hi celebrava el campionat mundial de seleccions juvenils, una ocasió per fer-los conèixer un esport per a ells totalment desconegut. L'estadi era ple de gom a gom amb tots els quadres del Partit Únic (llavors liderat pel pragmàtic Deng Xiaobing) i la resta d'endollats d'aquell sistema totalitari i corrupte fins al moll de l'os. Aquella gentada no tenia la menor idea de com s'havia de reaccionar davant les incidències del joc. El moment estel·lar del partit va arribar quan un jugador es va lesionar i va aturar-se el joc. Gran expectativa a les grades. A l'instant va sortir disparat un diminut massatgista que va recórrer mig camp a tota pastilla. Aquella visió inesperada va provocar la hilaritat a les grades: milers de xinesos rient pels descosits. De cop, van descobrir l'espectacle i l'immens estadi sonava com la platea d'un teatre de comèdia. Van sortir cofois gràcies al gag del massatgista i alguns potser van començar a pensar que el futbol tenia la seva gràcia. Han passat més de trenta anys d'ençà d'aquell curiós incident. La Xina comunista és a punt de ser la gran potència mundial del segle XXI. La ideologia de la dictadura del proletariat és pura i desvergonyida retòrica i el miracle xinès es visualitza amb l'aparició de grans capitalistes com el senyor Chen que compren clubs i el que calgui a la vella i decadent Europa. I els periquitos encara agraïts: gato blanco, gato negro: lo que importa es que cace ratones. Típica lliçó del camarada Deng Xiaobing que és a l'arrel del capitalisme global que ens toca viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia