Primer pas

En la seqüència política d'enguany, tres fites marquen el calendari del procés: aprovació del pressupost, referèndum i eleccions, una darrere l'altra i totes gravades pel resultat de l'anterior. Ara som a l'escenari de la primera, amb el debat del pressupost sobre la taula i la necessitat d'aprovar-lo. El primer pas és imminent i d'aquí a pocs dies sabrem si podem passar a la segona pantalla.

Res no és fàcil, però és imprescindible lligar una majoria parlamentària a favor del pressupost, una proposta governamental que ha de convèncer la CUP i fins intentar seduir els comuns. La desafortunada experiència del no-nat pressupost del 2016 incideix en la decisió cupaire i a la vegada dona argumentacions per no repetir l'error. El primer pas és imprescindible i cal acceptar que aquest pressupost condueix a la consulta però encara està sotmès a les restriccions marcades per l'equip Montoro. Agradi o no, estem sotmesos a la imperfecció d'uns temps de trànsit.

La veritat és que un govern desautoritzat per la negativa al pressupost no podrà passar a la segona pantalla (referèndum) i el president es veuria abocat a convocar eleccions, que en cap cas serien constituents. La responsabilitat dels independentistes és diàfana i han de saber valorar la importància de tancar aquest primer repte, per poder passar al següent.

Potser el problema és que els partits polítics estan més atents al fet d'unes més que possibles eleccions i als interessos partidistes amb què les volen afrontar que no pas al repte de tirar endavant un ampli acord sobiranista que condueixi a una consulta vinculant. Atents: no es pot fer el segon pas sense el primer.