Perdona'ns, ‘Chirles'

Avui, dissabte 14 de gener del 2017, serà enterrat al cementeri de Cirat, al País Valencià, el cos de l'exalcalde Vicente Santolaria, mort a mans de la Guàrdia Civil el 12 de desembre de 1948 i oblidat en una fossa comuna de Tremp.

Gairebé 70 anys de vergonya i d'humiliació personal, familiar i col·lectiva. Una taca indeleble d'aquesta democràcia de fireta que es va dissenyar durant la idíl·lica Transició. Una democràcia on és il·legal un referèndum i també és il·legal perseguir els crims del feixisme. El nebot-net de Santolaria, Juan, va rebre fa pocs dies, de mans del conseller Raül Romeva, la documentació que restitueix la dignitat de Vicente, conegut com a Chirles al seu poble.

La història de Chirles és la de tants lluitadors per la llibertat i la dignitat dels pobles. Va haver d'exiliar-se de jove per oposar-se a la dictadura de Primo de Rivera i va ser elegit alcalde l'any 1935. Quan la rebel·lió franquista va aconseguir el poder, va patir presó, tortures i humiliacions. Acusat d'ajudar el maquis, va ser detingut a Tremp, on treballava, l'any 1948. Va aparèixer penjat a la seva cel·la, segons la versió oficial. Va acabar a la fossa comuna. Quants centenars de milers de cossos esperen encara a les cunetes? Les famílies de tots i cadascun d'ells tenen dret a una reparació com la de Santolaria. Com a societat, hem de demanar perdó a tots ells per set dècades d'oprobi.