El perquè en lloc del què

Si s'ha viscut intensament gairebé no sorprèn res. La ment dels humans és un dels prodigis de la creació, potser el més rellevant, treballa sempre mirant més endavant del que succeeix en el moment. El subjecte no ho sap, però el seu col·lega mental té sortides per als dilemes que poden tenir lloc. És el cas que una de les persones que conec, respecto i admiro ha fet públiques aquesta setmana unes declaracions que han sorprès amics i enemics. El bo del cas és que, des de fora, no s'aprecia un motiu o una raó que justifiqui una decisió semblant. La veritat és que, des de dintre, també deu ser difícil. Algunes decisions que hom pren a la vida, encara que les conseqüències no siguin visibles, deixen un ressentiment d'agror. El treball intens ho posa tot a lloc.

Com és possible que una aventura que a molts catalans els agradaria protagonitzar es pugui deixar per les bones, si no és per quelcom rellevant, familiar o de salut –qüestions que aparentment no hi tenen cabuda, sembla, és clar–? Si es tractés d'una senyora, ens hauria fet pensar en un embaràs. És ben clar que no és el cas del nostre president. I ara! Si s'ha proposat no explicar els motius de la decisió, no se sabrà mai. És molt intel·ligent, gairebé tant com obstinat. Dir tossut no queda prou bé!

“El referèndum serà legal i vinculant! D'acord amb les lleis i normes dictades pel Parlament i el govern”, amb el qual podrem procedir. Reprodueixo un fragment del seu missatge de Cap d'Any. És maco: “El nou marc és una gran oportunitat per al nostre país, però també haurem de vetllar perquè sigui motiu d'equitat i d'inclusió social.” Quan algú parla bé dona gust reproduir-ho. “Per això volem i tenim el dret a decidir”, proclamà Carles Puigdemont. És bo que els líders tinguin confiança en ells mateixos perquè una cosa és el plantejament i l'altra l'execució d'un cosa tan difícil com assolir una independència. No són tants els nous països independents aconseguits l'última centúria, Orient i països africans a banda.

Quant a Madrid s'adonin que avancem per bon camí, ningú sap què són capaços de fer, legalment o bé il·legal. Un general de l'exèrcit que a Barcelona volgué veure el castell de Montjuic, des d'on fou bombardejada la ciutat, digué: “Los problemas con los catalanes no existirían si cada diez años se repitiera el bombardeo.” Movent-se per la capital, hom observa que persisteix un odi latent que es pot activar. Ací a Catalunya, president, ens teniu a molts, però no pas a tots. La vostra decisió és sorprenent i no haurà ajudat la causa. Expliqueu-nos el perquè de la qüestió, si és possible. Es lluita millor. L'independentisme ha vist en la vostra persona l'alliberador. Ara no podeu, millor dit, no hauríeu de poder fer marxa enrere. És el meu plany i el de molts!