A la tres
Més feina per al TC
“Aquells que han abonat l'ofensiva del govern de Rajoy contra el procés hauran de tastar la mateixa medecina
Divendres, en la tradicional roda de premsa del Consell de Ministres, Íñigo Méndez de Vigo va pronunciar les paraules maleïdes: Tribunal Constitucional. I tothom va parar l'orella. El govern de Mariano Rajoy havia decidit presentar un conflicte de competència contra dos acords de la mesa en considerar que havia de defensar els drets constitucionals de l'executiu. Però aquesta vegada, ves per on, el conflicte no és contra un acord de la mesa del Parlament sinó contra la del Congrés dels Diputats. El govern popular ha vetat en els darrers mesos una vintena de proposicions de llei aprovades per la cambra i, en dues ocasions, la mesa, on ara mal que li pesi el PP no té majoria, ha decidit aixecar el vet i tramitar les iniciatives. L'executiu va justificar el vet adduint que o bé implicava un augment de la despesa o bé, una disminució dels ingressos, i amb aquest argument ha anat vetant, una darrere l'altra, aquelles iniciatives que intentaven torpedinar la seva acció de govern, com ara la Lomque o la reforma laboral. Davant d'aquesta prepotència a la qual el PP ens té acostumats, PSOE, C's i Podem –amb majoria a la mesa– van decidir parar els peus als populars i aixecar el vet governamental. Contra la revolta de la mesa, el govern de Rajoy ha fet allò a què està acostumat: recórrer al tribunal que li treu habitualment les castanyes del foc, el Constitucional, que ha de vetllar “pels drets constitucionals del govern”, en paraules del portaveu. I ara es donarà el cas que aquells que han aplaudit l'ofensiva del govern espanyol contra Catalunya per la via judicial hauran de tastar la mateixa medecina. A veure com els prova.
Socialistes i els del partit taronja han abonat l'estratègia de la via del TC portada fins a l'extrem contra el procés, i ara aquest instrument se'ls gira en contra i hauran de patir en pròpia pell com Rajoy, el seu govern i el seu partit són incapaços de respectar les normes del joc i les majories democràtiques, ja sigui per modificar el calendari de la Lomque o per convocar un referèndum per a la independència.
