Pobles petits

Què és un poble petit? De manera general per poble hom té la idea d'un nucli amb diversos carrers, una plaça major, església amb capacitat, escola, comerços, algun edifici de cos... Si ens trobem un vilatge rural de molt poques cases, escasses vies urbanes, amb una esglesiola i poc més, amb més afores que nucli, direm que es tracta d'un poble petit. Una distinció emprada sovint per atorgar cèdula de menudesa a un poble és el nombre d'habitants, i també la seva classificació. Hi ha pobles xics qualificats de municipi, tenen ajuntament, ni que sigui amb només tres regidors i l'alcalde. D'altres són pedanies –ara han canviat la identificació i són entitats municipals descentralitzades–; aquestes, amb un nombre exigu de veïns, tenen alcalde pedani, que fa la feina immediata però depèn d'un poble o vila més gran del voral.

Montblanquet té dues famílies, depèn de Vallbona de les Monges; els caps de setmana i vacances decuplica el nombre d'estadants. Ollers és nom que comparteixen dues petites entitats, una vora Barberà de la Conca, l'altra depèn de Vilademuls. Aquests tipus de poblaments de vegades guanyen habitants, d'altres es despoblen...

Fa unes setmanes vaig anar convidat a Manresa a la presentació d'un llibre elaborat per dos periodistes, un de gràfic, l'altre redactor, que es van proposar recórrer Catalunya i reportar-ne una quarantena de pobles petits. Li van posar de títol quelcom que dona idea de cosa comprimida: MicroCatalunya. La idea de recórrer el país i deixar constància gràfica i escrita del que hom hi veu tenia clara semblança amb el que va oferir en el seu dia la sèrie Catalunya Visió, començada fa quaranta-vuit anys, i hom volia que el supervivent d'aquella anterior aventura, signant d'aquest article, digués uns mots en la presentació. El llibre, amè i ben curiós pel seu punt de partida, fa una tria entre els molts pobles de mida petita: recollir-los tots hauria estat objectiu d'una tesi o repertori. En cada poble hi ha escrit i fotografiat el perfil d'un personatge pintoresc: això era un atot, captaven una mena d'atenció admirada del lector; fa l'efecte que quan, anant pel món trobarem un poble petit, de segur que hi viu un col·leccionista universal, un excèntric, una mitja bruixa, un anacoreta, una sanadora de gràcia o un desenganyat de les ciutats. No és cert: ells, els autors, han volgut precisament quedar-se amb pobles on hi ha exemplars d'aquests. No els en blasmem, perquè, al capdavall, l'aïllament el busquen certes persones de mena esquerpes, o la residència perpètua dels nats allí els ha donat el vernís de la singularitat de caràcter i l'espectacularitat de la manifestació.

Aquests poblets els trobem arreu. Els autors han dividit el territori, lluny de classificacions administratives, en Nord, Sud, Est i Oest. Gràcies als personatges retratats, endevinem la profunditat i la tenuïtat alhora de les vides que hi menen: els dolors i alegries, les tragèdies també viscudes, en un dels casos l'agonia i mort del darrer mosso d'una casa. El mosso de les masies, aquella institució tradicional!

Una de les característiques dels pobles petits és la seva variant classificació: com que allí qualsevol augment o minva d'habitants repercuteix en serveis –subministraments, escola, correu, aparició o desaparició de comerç–, també varia la qualificació, i poden perdre la categoria de municipi per quedar-se en pedania. Haureu llegit els grans esforços que fan certs pobles per conservar el nivell de famílies amb prou nens que garanteixi l'educació, almenys en els primers graus, dins el poble. Altrament és un trasbals el transport escolar, sobretot en llocs de muntanya, i no cal que sigui Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, pot ser perfectament Solsonès, Noguera o Ripollès. Als pobles petits no hi ha comerç, algú es desplaça a la vila que sigui a comprar; el cafè o bar local, que d'això sempre n'hi ha, fa també de proveïdor d'allò imprescindible i no perible.

El Ministre d'Hisenda diu que caldria suprimir les entitats de què parlem i annexar-les a les ciutats. La Generalitat hi està en contra. Què hi direm els que n'hem coneguts i en veiem sovint, de poblets minúsculs? Doncs que tenen la simpatia i la vida dels pessebres de Nadal. Voleu res més tendre que un bon, un senzill pessebre?