Relliscades ministerials

En política hi ha un pacte tàcit segons el qual els nous governants tenen cent dies de gràcia abans no es comenci a valorar la seva feina. Són els dies que se suposa que necessiten per posar-se al dia en la nova feina i prendre mides per saber per on aniran les coses. L'experiència diria que durant aquestes primeres setmanes s'ha de saber actuar amb prudència i intentar passar desapercebut mentre un es va aclimatant a la nova situació. Aquest, però, no ha estat el cas de la ministra catalana del govern Rajoy, que des que va prometre el càrrec el 4 de novembre com a titular de Sanitat ja ha provocat més d'un maldecap al govern espanyol. L'últim, i més sonat, va ser en tornar de les vacances de Nadal durant una entrevista matutina radiofònica, quan es va mostrar partidària que els jubilats amb rendes més altes paguessin més pels medicaments. Aquestes declaracions, fetes en ple esclat de l'epidèmia de grip, van ser desmentides amb nocturnitat i traïdoria mitjançant una piulada per la mateixa ministra, que l'endemà augmentava la confusió en assegurar que el tema no era a l'agenda del govern però que s'estudiaria. Aquesta no era, però, la primera relliscada. Setmanes abans, i posant-se allà on no li corresponia, havia proposat crear unes beques Erasmus a l'espanyola, Cervantes se'n dirien, de manera que estudiants de batxillerat i tercer d'ESO poguessin estudiar fora de la seva ciutat d'origen per tal de fomentar i reforçar la cohesió social. Del tema, el ministre del ram deia que no en sabia res... També va haver de puntualitzar la seva proposta de multar els pares en casos de reincidència en el consum d'alcohol dels fills o quan va proposar com a mesura per evitar la discriminació laboral per raó de sexe que es presentessin currículums anònims... No hi ha dubte que ha arribat amb ganes d'anar per feina, però és més que evident que improvisa amb escreix, i més que llançar globus sonda –si és això el que pretén– el que fa és minar la seva credibilitat.