No racistes, sí classistes

Ara ja gairebé s'ha esvaït, com totes les polèmiques, que sempre tenen un punt àlgid i després es van fent fonedisses, com la neu que ara ens té a tots plegats tan preocupats. Com deia, ja hem girat full però, per què no, afegirem una mica més de llenya al foc, que fa molta fred! Un any més, la cavalcada de Reis de Girona ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si el rei Baltasar ha d'estar representat per una persona negra, en comptes d'un blanc empastifat de pintura fosca. I en el rerefons de la polèmica, tot i que ningú ho acaba dient amb aquestes paraules, ens plantegem si encara som una societat racista, que veta les persones que no tenen la pell d'orxata. Doncs jo crec que el racisme el tenim superat, segurament no per convicció sinó perquè ara és lleig ser racista. De la mateixa manera que és lleig ser homòfob. I és lleig ser masclista. Però hi ha una cosa que encara no tenim superada, i és el classisme. Això encara no ens ho hem empassat, ni tan sols per quedar bé.

Tornem a la cavalcada de Reis. No estan d'acord que si el president de la Cambra de Comerç fos negre, o bé un regidor o l'alcalde, o el president del Girona de futbol, o un dels nostres cuiners més reputats, o un empresari mediàtic, o un actor conegut, per posar només alguns exemples, ja hauríem vist un Baltasar sense embetumar? Oi que sí? Per tant, quin és el problema? El color de la pell o la classe social? L'origen o la posició? La resposta és clara –i que consti que això no va amb segones–. El problema, però, és que ho acabem simplificant tot, ens fixem en la punta de l'iceberg, que és el que més es veu i el que crida l'atenció. I ens centrem un cop l'any en la cavalcada de Reis, i reobrim la polèmica per enèsima vegada, i repetim els arguments a favor i en contra, i ens esverem, tant si som detractors com defensors, i un cop tots hem buidat el pap i hem quedat descansats, aparquem la qüestió fins l'any següent. I així anar fent, com el dia de la marmota. En realitat, però, mai s'acaba d'entrar en profunditat en la qüestió, es parla amb molts d'eufemismes i es procura ser políticament correcte. Millor debatre la cavalcada de Reis que no pas el classisme que ho inunda tot, de manera conscient o inconscient –i no sé què és pitjor!–. Més val quedar-nos en l'anècdota, no fos cas que ens hi féssim mal!