De set en set
Tirant milles
A Enric Millo, que té una gran destresa oratòria, ens havíem acostumat a sentir-lo en intervencions com a portaveu del Partit Popular amb tot el que això desprèn de connotacions ideològiques, però també sociològiques: ara diu que el conflicte és entre els governs de Catalunya i Espanya i no entre catalans i espanyols, però mai li hem sentit cap acte de contrició per les barrabassades que els seus han escampat sobre Catalunya i els catalans arreu de l'Estat per crear un estat d'opinió hostil vers nosaltres, que ha fet forat allí i aquí. El seu partit i el seu govern han virat ara cap una actitud de diàleg que podríem qualificar de rocosa cortesia: formes contingudes, mà estesa i immobilitat absoluta. I ell, meritori delegat governamental a Catalunya, ha esdevingut ambaixador d'aquest nou estil que et dóna la mà però et deixa la teva glaçada.
En l'entrevista que El Punt Avui publicava ahir, Millo afirma que portarà propostes del govern espanyol per a evitar el que qualifica de col·lisió, però del conjunt de les seves respostes no se'n desprèn cap indici que ens permeti creure-ho: ni retirar denúncies, ni permetre cap referèndum, ni acceptar la sobirania del Parlament de Catalunya. Quina proposta pot fer Espanya que satisfaci la majoria absoluta favorable a l'autodeterminació i a la majoria simple que vol la independència? Tenim poques ganes de millos i moltes de tirar milles.