Mediació europea

El 24 de gener de 2017 passarà a la història com una data en què el govern català va fer una crida de debò a la mediació europea. La conferència a Brussel·les del president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva és l'inici de debò d'un procés d'internacionalització del fet nacional/diferencial català i, alhora, un toc d'atenció important perquè Europa assumeixi les seves responsabilitats en relació amb la causa catalana, vinculada inequívocament a la democràcia.

No hi ha dubte que aquest 2017 implica un tram del procés d'alliberament nacional i social català molt dur i rocós. Amb una operació diàleg fracassada, l'Estat espanyol, la seva superestructura, s'està endurint i radicalitzant a marxes forçades. En aquest sentit, també és important tenir en compte que Europa és un element indispensable que pot contribuir decisivament a un diàleg de debò, un diàleg franc que desemboqui en una mediació molt necessària. La conferència del 24 volia posar les bases per trobar una sortida democràtica, que serà llarga i dura, a una situació complicada i que podria desestabilitzar el sud del continent europeu. També és cert que aquesta negociació i mediació europea s'iniciaria en un moment en què Europa està molt feble i té uns reptes terribles de cara al futur immediat. Enguany, a la Unió Europea s'han de celebrar tres eleccions –a Holanda, l'Estat francès i Alemanya– que determinaran i marcaran el futur de tot el Vell Continent, amenaçat pel populisme d'extrema dreta, profundament antieuropeista. Malgrat aquests negres núvols de tempesta, amb un avís alarmant que podríem tornar a tenir un feixisme a determinats governs europeus, hem de confiar en Europa, com una institució sòlida que representa l'espai de llibertat i democràcia més important del món. Per altra banda, l'Estat espanyol ens podrà fer la vida impossible. Ens podrà espiar i ens podrà perseguir en un estat en què la divisió de poders està desapareixent, però també li interessa encarrilar la carpeta catalana. L'Estat espanyol ha entrat en un període de decadència i no pot córrer el risc de tenir tants fronts oberts i, fins i tot, quedar fora de la UE. La mediació europea seria el bàlsam. Seria la solució del sentit comú. No hi ha dubte que la conferència del 24 de gener, malgrat les premonicions negatives, és l'inici d'una mediació molt esperançadora.