Figueres i el Museu del Circ

L'Ajuntament i Circus Arts Foundation es proposen un Museu del Circ (MC) a la casa Nouviles, edifici senyorial vuitcentista i cèntric. El públic, autoreclutat en trinxeres de paper i pantalla, es confronta amb el pal de paller –el visible– dels diners: “benefici per a un particular” diuen els antimuseu; “atraurà inversions i visitants de fora de Figueres” responen els promuseu. Ni tenim “tradició circense” ni el museu s'avé amb el “model cultural” de la ciutat, diuen els uns; d'aital tradició en poden presumir pocs a... Europa!, i el model és mantenir ruïnosos Can Cusí o la plaça de braus?, diuen els altres. En fi: sí que és perceptible un deix nietzscheà en els detractors: la massa recelosa de l'individu que ha lluitat i s'ha salvat de ser absorbit per la bassa...

El Palau del Vent ha produït persones amb una passió que, potser amb sacrificis i contra la correntia, han practicat amb resultats esplèndids. Martí Amiel (rellotges), Museu de l'Electricitat, família Padrosa (Museu de la Tècnica), Tomàs Mallol (“paleocine”), Josep M. Joan (joguets), Lluís Benejam (col·lecció cinematogràfica) o Genís Matabosch (col·lecció circense). Aquesta feina no és programable per a un “projecte cultural”, que rima amb pla quinquennal; altrament, però, el seu gran interès cultural, educatiu, patrimonial... és assumit per tothom. Llavors què cal fer? Doncs el possible i més per servir-se'n. El diner. Hi ha “conservables” que surten més cars que d'altres i aquest no pot ser el criteri, oimés si, com en el cas d'avui, l'atractiu del Museu del Circ ha de beneficiar econòmicament la ciutat. De la Cambra Agrícola al cafè Royal, què queda? A Figueres, que té el nucli antic a Peralada i Castelló, no sobra pas patrimoni ni moble ni immoble.

El Museu Mallol del Cine –rebutjat a Figueres i obert a Girona– ha estat pedra de toc. Els favorables al Museu del Circ l'evoquen per un Déu nos en guard d'un ja està fet, i els contraris per la sort que sigui a Girona: un estalvi i a més no hi va ningú; quant a això darrer, el periodista i veí del Museu del Cine Pitu Anaya afirma que sí que hi va gent, sobretot escoles, i l'exalcalde Joan Armangué escriu amb xifres exactes que té més visitants que el Museu del Joguet figuerenc.

Eduard Puig Vayreda, és circumspecte sobre el nou museu, i contrari a posar-lo a la casa Nouviles. L'exalcalde, que deu mirar-se el circ més com Carner i Ors que no pas com Rusiñol, paeix malament les hipotètiques imatges sobreposades d'un funambulista i una escala neoclàssica, o les de la carpa en el jardí romàntic. Però el balanç que en fa és més d'oportunitat que no pas de refús, per això acaba proposant el millor lloc per a la seva instal·lació: la desolada plaça de braus. Només discreparia en la ubicació: la vella presó de l'Azemar (a més modernista, Eduard!) disposa d'espai (carpa, etc.), demana poca inversió; té pàrquing extens a tocar; és prou propera al centre...