Un pacte amb «ells»

«Impossible», «impensable», «increïble», «una broma»... Des del PSC i el PSOE s'han afanyat a situar en el terreny de la irrealitat la possibilitat apuntada el cap de setmana pel líder del PP, Mariano Rajoy, que a Catalunya es reprodueixi el pacte entre socialistes i populars existent al País Basc, que des d'aleshores repeteix Alícia Sánchez Camacho. La insinuació de Rajoy a menys d'un any de les eleccions al Parlament és un torpede a la línia de flotació de l'estratègia –tan bàsica com efectiva– del PSC, basada en l'atiament de l'espantall del PP cada cop que els ciutadans han d'anar a les urnes. A les espanyoles del 9 de març del 2008, amb aquell «Si no ho fas ells tornen», en un cartell en què les sinistres siluetes d'Acebes, Zaplana i Rajoy prenien el protagonisme, i a les passades europees, amb les cares amenaçadores dels líders de la dreta europea, entre ells, és clar, José María Aznar, i un inquietant «Ells també volen canviar el món».

Un pacte amb el PP seria un pacte amb els demonitzats ells i per això els socialistes el desacrediten. El líder dels populars a Euskadi, Antonio Basagoiti, reforçava les paraules de Rajoy recordant que ningú no es creia l'acord que va fer fora el PNB d'Ajuria Enea i va fer el socialista Patxi López lehendakari. El pacte de finals de març del 2009 ja feia menys creïbles els arguments del PSC, malgrat que els socialistes catalans repeteixen de totes les maneres possibles que la situació al País Basc és singular, cosa evident. Les realitats catalana i basca no tenen res a veure, però, en tot cas, el que demostra aquell pacte és que, quan creuen que és necessari, sigui pel motiu que sigui, els dos grans partits espanyols s'entenen.

Amb el pes del Majestic encara a l'esquena, CiU sospira d'alleujament en veure que el PP, per centrar-se a Catalunya, també vira cap al PSC i ERC i ICV-EUiA ho aprofiten per reivindicar-se com els únics que poden evitar un pacte a la basca. És creïble a la Generalitat? El principal obstacle és aritmètic. Amb uns socialistes que van perdent vots comicis rere comicis –tret de les eleccions espanyoles– i un PP que es mou a l'entorn de la quinzena de diputats, sembla molt difícil que la suma dels seus diputats garantís els 68 necessaris per fer majoria al Parlament. I la voluntat? Els populars hi estan oberts; els socialistes, tancats. I dos no acorden si un no vol. Ara, tampoc cal oblidar i, en política molt menys, que les paraules se les emporta el vent...