Ordres executives

Gràcies a Donald Trump les ordres executives s'han convertit en l'èxit del moment i tothom ja sap que els presidents dels EUA poden emetre ordres per administrar el poder executiu del govern federal sense passar pel control del Congrés. Des que George Washington va emetre la primera ordre executiva se n'han promulgat més de 13.000, sent Roosevelt el president que més en va firmar, 3.721 en dotze anys de mandat presidencial i una guerra mundial pel mig. Donald Trump, com va fer Obama en el seu moment, ha fet ús d'aquest instrument només ocupar la Sala Oval de la Casa Blanca, si bé el sentit de les seves decisions han estat als antípodes, com també les seves conseqüències. Mentre que la primera ordre d'Obama es referia al tancament de la presó de Guantánamo (encara per fer), Trump ha optat per carregar-se la reforma sanitària del seu antecessor, construir un mur que separi els EUA de Mèxic i, la més sonada, el tancament de fronteres als immigrants de set països de majoria musulmana i als refugiats d'arreu del món. El rebuig i la indignació davant d'aquesta ordre ha estat global. Dins i fora dels EUA s'han repetit les veus contràries a aquesta decisió, sense precedents en un país que es vanta de representar les essències de la democràcia.

Fins i tot empreses que havien coquetejat amb el trumpisme han criticat obertament l'ordre i s'han posat al costat dels immigrants. Hi ha qui ha gosat plantar cara al president i, com és el cas de Starbucks, anunciar un pla per contractar 10.000 refugiats, cosa que l'ha convertit en el blanc d'una campanya de boicot. També s'han sumat a les crítiques companyies tecnològiques com ara Google, Apple o Microsoft, empreses que, agradi o no a Trump, depenen en bona part del talent que recluten arreu del món. És de valorar que aquestes multinacionals es posin de la banda dels drets humans, i és d'esperar que actuïn mogudes per aquests interessos i no pel possible boicot a què es podrien veure sotmeses arreu si donen cobertura a certes polítiques de l'era Trump.