Dues vides i una guerra

Les escoles haurien d'explicar en clau local el nom de molts carrers i qui hi ha darrere de cada nom. Seria una manera que els ciutadans tinguessin coneixement d'aquelles figures locals o no que van motivar en un moment determinat que un consistori decidís que el personatge era mereixedor de donar nom a un carrer. Dic això, perquè fa pocs dies comentava a un adolescent figuerenc si sabia qui era Joan Subias i Galter, i a banda de dir-me que era el nom d'un carrer, no em va saber dir-ne res més. Li vaig haver d'explicar que aquest personatge que dona nom a un carrer de Figueres va ser un figuerenc exemplar, historiador de l'art, que entre moltes altres coses va dirigir els serveis de Cultura de la Diputació de Girona i del país. També va dirigir la Biblioteca Popular de Figueres, va ser responsable del Patrimoni Artístic de la demarcació gironina i cap del Servei de Museus de la Generalitat.

Un personatge prou interessant perquè l'historiador Joaquim Nadal s'hi fixés i el reivindiqui recuperant la història de Joan Subias i Galter (Figueres, 1897 - Barcelona, 1984) en el llibre Dues vides i una guerra, que ahir va presentar a Girona amb el també figuerenc Jaume Guillamet, periodista, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Guillamet va lamentar l'oblit que ha tingut aquest país amb molts dels seus personatges cabdals “com si tot hagués començat ahir”. El deute que tenim amb Subias és colossal, tant com els monuments i el patrimoni que amb molt valor va salvar durant la Guerra Civil. Un personatge que es va haver d'exiliar amb unes condicions difícils, que en el seu retorn a Catalunya va estar sotmès a vexacions i, expulsat de la condició de servidor públic, es va haver de buscar la vida. Subias era amic de Dalí, i el pintor li havia regalat dos quadres, però l'home se'ls va haver de vendre anys després per poder donar educació i pagar la carrera als seus fills. Subias va patir una guerra i va viure dues vides; la que va del 1926 al 1939, com a funcionari de la Diputació de Girona i de la Generalitat, treballant en defensa del patrimoni, i després, des del 1939 fins a la seva mort el 1984, fora de les institucions tornant a començar des de zero i fent diferents feines vinculades al món de la cultura a Barcelona.