Més enllà d'enlloc

The Times Literary Supplement, com el seu nom indica, és una revista que fa ressenyes de llibres. Però fa poc, inusualment es va atrevir a fer una anàlisi política pròpia sobre el Brexit en què es remarca que la factura del divorci (que el RU haurà de pagar a la UE per despeses acumulades) pujarà a 60 bilions d'euros; i que en el cas que el RU no arribi a un acord comercial amb la UE i calgui pagar aranzels –una situació més que probable– es calcula que el preu de la carn, posem per cas, pujarà un 27% i el de la roba, per exemple, un 16%; i que dos dels països més potents del món –la Xina i l'Índia– prefereixen un acord de lliure comerç amb els 440 milions de consumidors europeus abans que un amb els 64 milions del RU. Així mateix, Theresa May només té una sortida: forjar una relació especial amb els Estats Units, el president dels quals, però, està fent tots els possibles per demostrar que es pot ser un pallasso i un monstre a la vegada, talment una mena de García Albiol sobredimensionat (i més votat): un personatge tan espantós com basardós, odiat per molts britànics, gairebé dos milions dels quals ja han signat una petició perquè no faci una visita oficial a Anglaterra. May ha d'escollir, doncs, entre abraçar el seu únic aliat post-Brexit o bé ser persona non grata, o gairebé, al mateix país que governa. Els promotors del Brexit sempre havien assegurat que un RU fora de la UE podria nedar i guardar la roba. Si hem de jutjar pels successos dels últims dies, acabarà ofegant-se nu.