De l'illa de Robinson als tribunals

“Lo de mañana ni es un referéndum ni es una consulta y no produce efecto alguno.” És la frase que va dir Mariano Rajoy el 8 de novembre del 2014. Ell i els seus ministres feia mesos que menystenien el 9-N i se'n reien, dient que acabaríem a l'illa de Robinson o vagant per l'espai. I explicaven que, per descomptat, no farien res per evitar la consulta perquè era una costellada sense cap transcendència.

Com és, doncs, que passat el 9-N Rajoy va canviar radicalment d'opinió i va començar la croada politicojudicial més gran que s'ha vist els darrers quaranta anys a l'Estat contra càrrecs elegits? Molt senzill: perquè el 9-N vam guanyar. Perquè Rajoy s'equivocava i sí, sí que es va produir un efecte i molt potent: una foto de més de dos milions de persones fent cua per votar que va donar la volta al món. El somriure se'ls va congelar a la cara, el to burleta es va convertir en ira i la ira en querelles contra aquells que havien donat veu a la ciutadania. De l'illa de Robinson als tribunals.

Així doncs, no tinguem cap dubte que si demà es jutja el 9-N és perquè va ser un èxit. Si haguéssim punxat, si haguéssim anat a votar quatre gats, l'endemà l'haurien oblidat i no hi hauria hagut mai ni imputats, ni judicis, ni amenaces d'inhabilitació, només algunes burles més.

Ara bé, també és cert que si ara repetíssim una consulta en les mateixes condicions que el 9-N no podríem parlar d'èxit. Perquè ara per guanyar cal que siguem més i que votem en unes condicions millors: amb el cens electoral propi de totes les eleccions i no amb un registre voluntari, als col·legis electorals habituals i no en punts de participació on costa arribar-hi, amb treballadors organitzant-ho i no voluntaris, i, sobretot, sent conscients que el resultat que surti de les urnes serà aplicat. El llistó del que és guanyar, aquest 2017, és més alt, però si tot va bé ja no tindran cap eina per a la represàlia.