Exquisits nassos madrilenys

A Madrid s'està donant una insòlita guerra entre bàndols policials i parapolicials que està proporcionant una visió bastant exacta de la rebotiga del règim del 78. Els mateixos serveis d'intel·ligència que han fabricat calúmnies contra dirigents polítics catalans –els suposats comptes ocults de Xavier Trias o Artur Mas, per exemple– ara estan subministrant, a petites dosis, informació exacta sobre el comportament real (i reial) de la classe política espanyola. D'aquí surten els enregistraments de les converses entre l'anterior ministre de l'Interior i l'aleshores responsable de l'Oficina Antifrau (allò d'“els hem destrossat la Sanitat” i “això la fiscalia t'ho afina”) i el cost en diners públics de la vida llibertina del penques del rei emèrit. En definitiva, les clavegueres de l'Estat es revolten, com sempre, escampant la pudor per la superfície.

Tot plegat es combina amb una ultraexigència cap a les institucions catalanes, assetjades permanentment per una barricada judicial orientada cap al desgast de l'adversari català. És a dir, mentre es mira cap a una altra banda respecte a les martingales de la monarquia i la seva cort, l'exquisida sensibilitat olfactiva del règim detecta unes urnes de cartró que els ofenen els refinats nassos democràtics. Això només es pot fer amb una actitud canina de la premsa súbdita, que tan aviat publica dossiers falsos com dona per correcta l'actitud de la dinastia borbònica, amb les seves cortesanes mantingudes i els comptes amb fons reservats als paradisos fiscals.

És tot això el que fa irreformable l'Estat espanyol. I també és per això que aquest dilluns milers de persones defensaran un dret a la ciutadania que només es pot imaginar des de les estructures d'una república creada, aixecada i fiscalitzada des de baix.