Opinió

opinió

I doncs ara, què passarà?

Aquesta és la pregunta que ara s'està fent la major part de la població dels països del món occidental i els desenvolupats de la resta de la geografia terrestre ocupada. És ben sabut que, pel que sigui –la història és llarguíssima–, encara en queden un grapat que no han evolucionat i que, de fet, no saben si el problema que estan destapant els EUA els pot afectar. No havia previst parlar-ne tot i ser un problema tan gran i vergonyós, però és difícil passar de llarg. És un cas mundial de consciència –tota– i de convivència –poca–. No és el mateix la nafra sobre paper que conviure amb la fam, la mort prematura, les lluites tribals, les epidèmies o les emigracions sense destí conegut! Les importants ajudes dels Estats Units, Rússia, el Japó, Alemanya i Anglaterra i d'altres a menys escala, havien tingut i mantingut un pacte pro desenvolupament. Queda la Unió Europea, que voldria treballar pel mateix i, fins ara, els resultats han estat poc reeixits. És tan gran a Àfrica el forat de la fam que, tot i l'elevadíssima xifra d'aliments que fan arribar-hi, una vegada descomptat el pillatge dels mateixos governants, el dels militars que dirigeixen la distribució –ells mateixos i les seves relacions– i el pillatge a un nivell més baix dels que físicament ho distribueixen, el que arriba als necessitats resta rebaixat en un percentatge molt gran. Per als milers que moren en nàixer o bé les primeres setmanes, no hi ha res a fer. Fa segles que se sent el mateix! Prou!, crido jo, amb una veu en el desert.

Ja restava el món prou complicat amb els musulmans i la seva religió, els atemptats brutals que s'estan produint i als quals, admetem-ho, ens estem acostumant, perquè de trascantó ens sortís aquesta mena d'exemplar d'inconsciència i d'agressivitat, des d'un lloc capdavanter del poder mundial que és la presidència dels EUA. Però, d'on ha sortit aquest exemplar! Com és que anant solt per carrers i places ha pogut arribar a una presidència des de la qual es poden moure fronts importantíssims que podrien canviar la cara de la civilització? És que la seva paraula colpeja la ment dels oients i els transforma en sicaris a les seves ordres? No, no és això. Jo crec que aquest exemplar de polític no s'assembla als de l'actualitat. És una mena de Neró actualitzat amb Mercedes 1000 en lloc de quadriga. És un aventurer amb una certa intel·ligència que deu haver viscut una vida d'acció i d'aventura en la qual deu haver fet sempre de dolent.

No és una bona cosa per a Catalunya i els seus valedors. Restaran dubtosos i atemorits a la vegada i als nostres lluitadors els diran que “no és moment per aventures”. No diré que no tinguin un xic de raó. Un problema afecta la sensibilitat i el cor dels catalans sense nació, i l'altre, la butxaca i la supervivència. Esperem que els EUA tinguin un gest i l'enviïn a Alaska a empaquetar glaçons naturals per exportar. “Ostres!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.