Mobilitzats contra els elements

Avui ens hem llevat molt d'hora, molt d'hora, com manen els cànons de Josep Guardiola. Som molts de ciutadans que enfilem rumb des de Sitges a Barcelona abord dels vagons de la sempre imprevisible Renfe. Al tren hi ha una barreja de treballadors amb matinal aspecte de dilluns i de persones, sobretot gent gran, que traginen alguna estelada. Aquesta mobilització no és com les que han tingut lloc els últims 11 de setembre. No és una trobada familiar. Potser és per això, perquè no hi ha remor de mainada, que l'ambient és molt tranquil.

Arribem a la nostra destinació i enfilem cap a President Lluís Companys. Fa molt de fred i vent, però aquestes circumstàncies no arronsen els independentistes que despleguen estelades, al costat de pancartes amb lemes en anglès que ha repartit l'ANC.

En aquesta manifestació hi ha molta veterania. I no només per edat. Hi ha persones molt ben equipades: bons abrics, entrepans, cadires plegables. Si fos l'estiu segur que haurien portat umbrel·la i nevereta...

Arriben els tres encausats acompanyats del President Puigdemont i d'altres autoritats del Govern. La col·lectivitat crida: "No esteu sols", “Això és una estafa, un crim contra la democràcia!” “Votar és democràcia!”.

Mas, Ortega i Rigau entren a la seu del TSJC amb retard, acomiadats per la gent que els ha agombolat fins ara.

Comença la retransmissió de la vista a través dels altaveus instal·lats al carrer. Mas diu que només contestarà a les preguntes de la defensa. Cridòria de satisfacció. Declara. Passats uns minuts comença un reguitzell de desercions cap als bars de l'entorn, que estan plens com un ou. Fa fred i els manifestants cerquen recer i teca.

Pels que ens hem quedat a fora, pacients, i glaçats, el vent ens regala una metàfora perfecta del què estem vivint. Al TSJC hi ha tres banderes: la catalana, l'espanyola i l'europea. Aquestes dues, per efecte del vent, queden entortolligades, mentre la catalana és manté ferma malgrat la bufarada. Ràpidament els funcionaris del TSJC intenten restablir l'honor de les banderes esclafades per la ventada. Aconsegueixen posar l'europea a lloc, però els hi és impossible evitar que l'espanyola s'entertolligui encara més a l'entorn del seu pal; s'hi aferra, mentre la catalana segueix onejant, valenta. Desafiant els elements. Ironia.