Tradicions

L'esplèndida sèrie The Crown (La corona), una ficció basada en fets reals, gira al voltant dels primers anys del regnat de l'actual reina Isabel. El mes de febrer de 1952, una joveneta de 25 anys ha d'assumir la successió i ha de trobar la manera de gestionar les tensions que li comporta la nova feina (regnar). Seria el cas d'una dona jove, amb dos fills i un marit capsigrany, que ha de conciliar vida laboral i vida familiar. El concepte clau és el “sentit del deure” que li han inculcat els tutors per preservar la institució que representa. La mare, l'àvia i, sobretot, el primer ministre, el llegendari Winston Churchill ara a punt de complir els 80 anys i amb mala salut, estan decidits a tutelar la jove reina sobre els usos i costums de la corona que Walter Bagehot va deixar establerts al seu clàssic The English Constitution. Uns i altres convencen la joveneta que la seva feina consisteix a aprendre a no dir res, no intervenir en les coses del govern, i mantenir les tradicions. El vell i conservador Churchill posa la seva darrera alenada de lideratge al servei de l'estabilitat monàrquica. En el tema de defensar les tradicions Churchill no tenia rival. Quan uns almiralls li van posar objeccions a la invasió de Noruega adduint que aquesta acció no figurava en les tradicions de l'armada britànica, el vell lleó va respondre: “L'armada britànica només en té tres de tradicions: el rom, el motins, i la sodomia!” L'anècdota l'explicava, encantat, el poeta homosexual Auden a l'època que va decidir anar-se'n a viure a Nova York. Allà va conèixer l'home amb qui va compartir la seva vida, Chester Kallman, i sovint li volia fer entendre que, a diferència d'Amèrica, a Anglaterra les classes inferiors “han d'accedir a posar-se al teu llit quan se'ls hi proposa”. Amb picardia, Auden explicava que al seu amic l'escandalitzava aquesta manera de pensar. Pobres americans, insinuava el murri Auden, tan poc dotats per a la ironia i tan poc respectuosos amb les tradicions...