La revolució dels somriures

El fiscal acusador en el cas del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, ha arribat a una conclusió que defineix, al seu agut entendre, què va fer la Generalitat en la consulta d'aquell dia. Segons Sánchez Ulled, hi va haver “actuació emmascarada dels poders públics”. És a dir, el govern hi va fer, però de manera “atenuada”, com demanava el comte duc d'Olivares aquell. I només va desviar l'aparença als voluntaris. La defensa i els acusats el van rebatre, més pendents de la sentència que de l'èpica històrica. O van intentar combinar-les, la reducció de sentència i l'èpica històrica, amb habilitat. La balança de la justícia es decantarà cap on consideri. Ja s'ho farà. Perquè, en tot cas, i més enllà de la morbositat que suscita el final del serial, això és passat. En el present, i en el futur que vindrà, l'actuació dels poders públics catalans no pretén ser “emmascarada”. Govern i Parlament pretenen actuar, a partir de l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, a cor obert i a cara descoberta. Per tant, a partir d'aquell moment, l'Estat ja no necessitarà pegar tantes voltes a la sènia, perquè tot li vindrà rodat. Podrà reprimir el “desacatament” a la Constitució sense tanta merenga. Dilluns passat la “revolució” que va acompanyar els acusats als peus del Palau de Justícia encara era “dels somriures”. Familiar, amable i reivindicativa. A partir del moment en què tot quedi clar haurà de continuar sent reivindicativa i amable, sí, però decidida i audaç. I ja no deixaran que somrigui tant.