Erasmus

No es coneixien de res. Estaven contents, emocionats i expectants. Varen arribar tots amb la il·lusió del que comença una aventura nova en una ciutat nova amb un idioma nou i un nou habitacle... La novetat els permet ser persones verges d'història. Sense llastos de cap tipus. En molt poc temps han aconseguit un clima de complicitat que els agermana i se'ls nota en totes les converses, gestos i detalls que tenen entre ells. S'expliquen intimitats que fa temps no explicaven a ningú, viuen amb una gran intensitat tots els moments compartits.

Com a espectadora privilegiada al voltant d'una taula somric veient com analitzen el privilegi de ser on són, com s'ajuden fent-se d'escuts dels possibles conflictes que els puguin sorgir, com són còmplices en històries privades que no em pertanyen... Els fan il·lusió els detalls d'un sopar inesperat que té tocs de família i valoren una taula ben parada que els retorna, per un moment, a una realitat casolana llunyana.

Les seves converses són cada vegada més adultes, s'ajuden donant-se savis consells. Han crescut, es senten més segurs, més capaços. Han après a gestionar els problemes, prenen decisions i es senten ja integrats en un món que no era el seu.

Es saben forts, capaços, joves, impetuosos i apassionats.

Són de tot arreu, i la normalitat d'aquesta barreja de realitats els està fent més experts. Aquesta pluralitat de mons, d'idees i de religions els farà ser més tolerants i generosos. Es conviden entre ells a Bilbao, Madrid, Alacant, Barcelona, Londres, Milà, Tel Aviv... s'han fet amics. Alguns ho seran per sempre. Erasmus a París.