Dèries surrealistes

Rellevar Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l'Interior no deu ser tasca fàcil. L'anterior responsable dels cossos de seguretat de l'Estat espanyol va fer molta, moltíssima, feina durant els cinc anys que va dirigir el ministeri, però ha deixat una trista herència d'escàndols, guerres internes i, en el cas català, guerra bruta contra l'independentisme, de la qual pretén desempallegar-se l'actual ministre de l'Interior, o si més no sembla que ho intenta. Així, el mateix dia que el Congrés dels Diputats acordava reactivar la comissió d'investigació per l'operació Catalunya i apareixien noves informacions segons les quals Alícia Sánchez-Camacho i Javier Moragas, home de confiança de Rajoy, haurien estat els cervells d'aquesta operació, el ministre de l'Interior anunciava que prendrà les mesures que calgui perquè els membres de la policia espanyola es comportin com el que s'espera d'un cos policial d'un estat de dret i s'abandonin pràctiques com ara parlar d'informes que després no apareixen o es perdin pendrives, com el del cas Pujol, que després apareixen, per art de màgia, al fons d'un calaix. Amb aquestes paraules admetia Zoido pràctiques més que irregulars de membres de la policia espanyola, que sota el mandat de Fernández Díaz no s'han estat de confeccionar informes falsos amb l'objectiu de torpedinar el procés. Un exemple ben barroer el vam tenir el 2012, en plena campanya electoral, amb Artur Mas i Xavier Trias. Per no parlar de la sucosa conversa entre Fernández Díaz i el llavors director de l'Oficina Antifrau, amb el famós “ja m'ho afina la fiscalia”. Per molt que el govern espanyol s'entesti a negar-ho, l'operació Catalunya no ha estat ni és una dèria surrealista de l'independentisme, com sostenen des de les files populars. Sí que ha estat una dèria del govern de Mariano Rajoy, que amb l'ajut de certa premsa s'ha dedicat a muntar falses acusacions contra destacades figures del sobiranisme amb la intenció, il·lusa, que el procés faci aigües.