Canvi

L'evolució imparable de la tecnologia i els efectes del màrqueting han conduït la nostra relació amb els estris quotidians pels camins d'una promiscuïtat malaltissa. I la majoria de les vegades que ens mantenim fidels no és per falta de ganes de fer el salt al telèfon mòbil, el televisor, l'ordinador, la torradora o al forn, sinó perquè no hi ha calés per consumar la infidelitat. Segurament si féssim una llista d'aparells que tenim, no n'hi hauria pas gaires que superessin els cinc anys, i trobar-ne algun que en tingui més de deu és una autèntica proesa. Tot el contrari del que passava fa una o dues generacions a casa nostra. Fer el canvi d'un electrodomèstic vell per un altre o adquirir un producte que havia sortit nou al mercat era, per extraordinari, tot un esdeveniment. Segur que molts dels que passem dels quaranta recordem la data i l'hora en què es va engegar per primera vegada el televisor en color a cada nostra. D'aquests, en canvi, la majoria segur que no conservem el nostre primer telèfon mòbil perquè, tirant baix, ja n'hem tingut quatre o cinc. Som uns infidels tecnològics, se'ns en van els ulls darrere de la primera novetat que ens pica l'ullet (que són totes) i les volem posseir, massa vegades al preu que sigui. Ja se sap, els efectes de l'enamorament. I ara, amb el Nadal com a excusa, s'obre una veda il·limitada i fins i tot el despertador que tenim a la tauleta de nit (els que encara en fem servir) deu tremolar patint per no perdre el seu lloc. Tant li fa que no ens faci falta perquè amb el que tenim ja passem i funciona perfectament. El problema és que ja fa massa temps que és l'últim que veiem quan ens n'anem a dormir i el primer que veiem quan ens llevem. Fa falta un canvi, perquè sí, i no cal donar explicacions. Un signe del nostre temps.