Càrrega i descàrrega

En una societat de consum les mercaderies s'han de traslladar del punt de distribució als punts de venda. Les grans empreses han construït grans magatzems per al posterior repartiment en àrees geogràfiques d'abast curt o mitjà. A les ciutats o pobles de població mitjana la descàrrega es converteix en un autèntic maldecap. No pateix la població de peu –en molts casos també–, sinó que ho pateix el trànsit en el seu conjunt. És fàcil veure els camions de descàrrega en doble fila, a sobre de les voreres, ocupant espais per als vianants o a sobre dels carrils bici perquè, segons ells, és un espai que no molesta. Efectivament, aquí està la clau de tot: no molestar, o això és el que creuen.

A Girona, com a ciutat mitjana, podem veure totes les modalitats de càrrega i descàrrega sense que quasi ningú ho impedeixi. Els descarregadors ocupen impunement els vorals de les cantonades ara que s'han fet accessibles als vianants. Els rebaixos de les voreres són una invitació a l'aparcament temporal no solament de camions i furgonetes sinó de turismes mentre fan la gestió. Alhora les zones de càrrega i descàrrega solen estar ocupades per vehicles sense autorització. En els supermercats cèntrics, l'espai de càrrega i descàrrega sol estar ocupat per vehicles que impedeixen que els camions amb la corresponent autorització puguin fer la seva feina. L'acció de la guàrdia urbana i de la grua és lenta o inexistent i els fets s'imposen en contra de la regulació viària. La conseqüència és que descarreguen on poden amb els conseqüents maldecaps per als ciutadans. I ara que no se m'enfadin els transportistes ni les empreses de distribució perquè si aquesta és la realitat, cal ajustar-la a les necessitats del consum i a les de l'economia de les empreses.

Tal desordre només es pot combatre amb mesures contundents contra qui no compleix les normes de trànsit. Jo em pregunto si no seria oportú que no s'autoritzessin supermercats dins de la ciutat que no disposin de les corresponents àrees de descàrrega i d'aparcament per als clients. Si volem una ciutat en què tothom tingui el seu espai per viure-hi i treballar necessitem fixar molt clarament les necessitats de tots a través de regulacions clares i exigents per fer-la no sols més amable i sostenible, sinó també per viure-hi, treballar o gaudir dels seus atributs. Avui, malauradament, hem pogut veure com han desaparegut moltes zones de càrrega i descàrrega substituïdes per rebaixos a les cruïlles que contribueixen més que mai a ocupar espai dels vianants. Una vegada més sembla que la planificació viària està feta des dels despatxos i no des del carrer. Es pot veure com en moltes d'elles la pedra està trossejada per una mala construcció i també pel pes dels vehicles que hi circulen. Com que hi ha poques zones per descarregar l'accés als supermercats s'hauria de fer amb camionetes de petit volum i amb transport a mà fins al magatzem en horaris que no coincidissin amb els de màxima intensitat de trànsit. Calen horaris diferents, a la matinada o al vespre. És de sentit comú que no s'haurien de donar determinades llicències d'activitats que comportin problemes als ciutadans. També ho és la necessitat de restringir l'accés de vehicles de gran tonatge a determinades zones de la ciutat. I tot això té sentit si existeix una regulació que s'apliqui i que es controli el seu compliment. Més i millor vigilància per part de les autoritats, ordenances actualitzades segons el model de ciutat que volem i més civisme. Pel contrari, haurem d'inundar les bústies de correu o els whatsapps dels regidors amb queixes i fotos dels ciutadans als quals serveixen. Tampoc sense el consens dels botiguers i empreses es pot dissenyar una ciutat en què siguin compatibles l'economia i les persones que la fan possible.