Savis que són ases

Fa pocs dies, des del govern espanyol i des del Banc d'Espanya, s'apuntava un altre cop la necessitat de retardar més l'edat de jubilació, de subscriure fons de pensions privats per substituir les mancances del sistema públic i s'augurava als actuals i propers beneficiaris unes rebaixes de percepció dramàtiques. El govern que ens diu això és successor del que va orquestrar la bombolla financera i immobiliària que ha dut l'economia espanyola al barranc i és company de militància dels que han provocat el corrent d'aire més putrefacte dels darrers temps, tant per la pràctica de l'abús de poder com de l'abús de l'erari públic. I el Banc d'Espanya, al servei d'aquest govern, és la institució que va mirar cap a un altre costat quan la banca inflava la bombolla amb pràctiques immorals i que li va abocar milers de milions per tapar els efectes de la usura desmesurada i la incompetència financera. I ara, aquests dos estaments, que no han tingut ni ganes ni capacitat ni decència per frenar les economies especulatives, ni per crear ocupació, ni per reformar un sistema de pensions que se sap de sempre que és incapaç d'afrontar les variacions de la piràmide d'edat, promouen una societat en què els joves en la plenitud de les seves capacitats s'estan formant fins als 30 anys per malviure i els avis han de treballar fins als 70 per acabar rebent una almoina. A casa meva, de ser tan savi se'n diu ser ase.