Marxa d'enduriment

Eren temps pretèrits, però els que van tenir el goig de servir forçosament la pàtria fent la mili a l'exèrcit de terra els han quedat gravades en la memòria aquelles inacabables marxes per camins polsosos amb botes de merda que empresonaven els peus i amb motxilles que torturaven l'espinada. Després es va posar de moda al·legar peus plans per escapolir-se de la mili i, finalment, gràcies als déus, la cosa es va professionalitzar. Ara les marxes les fan guerrers d'ofici i també civils (els que protesten, els periodistes, els esportistes i els excursionistes). Ahir l'exèrcit va considerar oportú informar que el que es va fer a les Gavarres no eren maniobres sinó una “marxa militar d'enduriment”. Una definició perfecta per als objectius polítics i psicològics que s'amaguen darrere d'aquests innocents jocs de camp.