Levitar de felicitat

Pocs minuts després de donar-se a conèixer la sentència del cas Nóos, l'advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca i Junyent, va confessar que “levitava de felicitat”. I, tot seguit, va afegir que “amb aquesta sentència es demostra que la justícia és igual per a tots els ciutadans”. L'endemà, alguns diaris monàrquics (ABC, La Razón i La Vanguardia) s'abonaven a la mateixa tesi i proclamaven que “l'estat de dret surt reforçat d'aquest penós cas”.

No m'atreveixo a vaticinar què pensaran “tots els ciutadans”, però em fa la impressió que alguns d'aquests consideraran que el cas demostra més aviat el contrari. Precisament és probable que molts ciutadans considerin que la justícia no és igual per a tothom després de contemplar com el fiscal Pedro Horrach, en comptes de defensar els interessos públics (clarament lesionats per aquest cas) es disfressava d'advocat de la defensa i feia mans i mànigues per evitar que la infanta s'assegués al banc dels acusats. També és probable que els ciutadans considerin que la justícia no és igual per a tothom després de comprovar que el tribunal ha determinat que Urdangarin es va aprofitar del “privilegiat posicionament institucional de què gaudia, donada la seva proximitat amb el Cap de l'Estat”; i, al mateix temps, ha conclòs que tot això ho va fer sense que el rei i la infanta (que no era un simple soci, sinó la seva dona!) s'assabentessin de res. I també és probable que els ciutadans considerin que la justícia no és igual per a tothom després d'escoltar el fiscal insinuant que es planteja sol·licitar presó per a Urdangarin però “eludible sota fiança”.

Miquel Roca, doncs, té tot el dret a “levitar de felicitat”; sobretot tenint en compte la repercussió mediàtica del cas i les expectatives de negoci que s'obren per al seu bufet d'advocats. Però la immensa majoria de la població també tenim el dret a convertir la levitació en indignació i a proclamar, una vegada més, que la justícia espanyola no és igual per a tothom.