I Crexells tornà a l'Ateneu

El passat dia 15, a l'Ateneu Barcelonès, va presentar-se el volum 10 de la Col·lecció Noms de la Filosofia Catalana, que edita la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, de la Universitat de Girona, dirigida per Joan Vergés Gifra i, abans de ser europarlamentari, per Josep M. Terricabras, fundador d'aquesta càtedra poc després de la mort de Ferrater, el 1991.

Amb la presentació d'aquest volum –que recull les ponències que una dotzena de professors i estudiosos de l'obra del filòsof i economista barceloní Joan Crexells (1896-1926) van exposar al desembre de 2013, en un Simposi sobre la seva figura celebrat al mateix Ateneu–, podem dir que Crexells, mort tan jove, als 30 anys, tornava a entrar per la porta gran d'aquest casalot de cultura del carrer de la Canuda de Barcelona, on tantes vegades havia acudit, com a soci, integrat a la tertúlia llegendària de Quim Borralleres, al costat dels qui foren grans amics i admiradors seus, com Pompeu Fabra, Josep M. de Sagarra i Josep Pla, entre tants, que ploraren amargament la seva desaparició tan prematura.

Estem parlant, per tant, dels 90 anys que ens separen del seu traspàs. I si se'l continua recordant, com es diu en aquests casos, és que no s'ha mort del tot, i si això és així és perquè després de l'amnèsia que inoculà el franquisme cap a la cultura catalana, hi ha hagut gent preparada, entre els quals, alguns dels que van participar en aquell simposi que va rescatar la personalitat múltiple de Joan Crexells (filòsof, traductor de clàssics, economista, polemista als diaris) dintre el context esperançat del moviment del Noucentisme.

Rellegint els comentaris dels ponents, hom es fa una idea del que va ser la seva vida i del que hauria pogut ser si hagués viscut més llargament. En qualsevol cas, el seu destí li estalvià haver de comprovar com tots els seus esforços d'estudi, de pensament i d'acció social catalanista queien per terra arran de la Guerra Civil i dels llargs anys posteriors. En què consistiren aquests seus esforços? Doncs a dilucidar de què anava la vida en la seva totalitat, durant els anys 10 i primers 20 de la seva curta vida. Això volia dir fer-se càrrec de la història passada, analitzar el seu present i, consegüentment, mirar de veure com des d'un petit país, el seu, es podia plantejar un programa de resistència cultural i de supervivència política davant d'aquestes amenaces que, poc després, van esclatar.

En aquest volum, l'economista Frederic Ribas aporta una dada poc coneguda: la polèmica que Crexells, el 1923, va mantenir a La Publicitat amb Francesc Cambó, a propòsit de la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, on demostrava que sí, dient coses com: “El país pot viure en una estreta col·laboració econòmica amb Espanya i en una perfecta independència política.” El passat es fa present.