De la tinta impresa

Quedarà per als historiadors del futur fixar en l'arbre cronològic de la humanitat el període exacte en el qual caldrà encaixar la que podria ser denominada com l'era de la tinta impresa. Primer l'espècie humana es va entendre a cops de pedra, després va passar a ser més sibil·lina, i més sanguinària, avançant fins als temps del ferro. Del metall es va passar al refinament del paper i, d'aquí a l'era de la tinta només es va haver de fer un pas, preludi dels que van venir després fins a arribar als temps actuals de la tinta impresa.

Des de fa segles tot allò que mereix portar el segell de cosa terrenal o s'imprimeix sobre paper amb tinta o cau en l'oblit. Aquest noble costum va ser sublimat a partir del segle XVIII amb el naixement i consolidació de la premsa escrita. I fins quan? Aquesta és una bona pregunta però la resposta, tot i que cada dia som més a prop de tenir-la, encara no es pot formular perquè només la saben els historiadors del futur, els mateixos que un dia toparan amb un article com aquest bussejant a les hemeroteques del passat.

Per acabar d'entendre l'essència de l'era de la tinta impresa, als savis del futur els seria molt útil poder viatjar en el temps i visitar avui la senzilla però molt interessant exposició organitzada per l'Arxiu Històric de Barcelona al vestíbul de la Casa de l'Ardiaca sobre els 250 anys de vida del degà de la prema catalana, el Diari de Barcelona. És una mostra tan breu com recomanable sobretot per a tots aquells que comencen a veure els quioscs com espais aliens a la seva existència i han oblidat la importància cabdal que té la premsa impresa en la societat. Que té –encara?– o que ja ha deixat de tenir? A funerals em convides!