Delicte de pensament

Què volen que els digui? La meva humil persona, talment com si fos un dels pares del règim del 78 com Miquel Roca, també està levitant. Levitant i salivejant d'emoció per l'absolució de la infanta Cristina i, també, per la no-entrada a la presó del seu marit, que així podrà continuar vivint a Ginebra com si res no hagués passat. I aquí pau i allí glòria.

Levitant i salivejant perquè, com deia l'insigne advocat, l'absolució de la infanta demostra que a l'Espanya del segle XXI tots els ciutadans som iguals davant la llei. I tant que sí, però uns una mica més iguals que els altres. Com ous i castanyes. Com els antics companys de partit de Roca processats per haver posat les urnes. O com Carme Forcadell, o Joan Coma. O com el raper mallorquí Valtonyc, sentenciat a tres anys i mig de presó pel contingut d'una cançó. O com Emília Soria, una dona de Requena que va ser condemnada a 21 mesos de reclusió per haver comprat bolquers i aliments per als seus dos fills amb una targeta que es va trobar.

Iguals davant la llei. Com Joan Josep Nuet amb referència als altres quatre companys de la mesa del Parlament que, com ell, van votar a favor de tramitar la demanda de convocar un referèndum, sobre la independència. Forcadell, Coromines, Simó i Barrufet han rebut una querella de la Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya per desobediència i prevaricació. Segons els notifiquen, el seu objectiu últim era la derogació de la Constitució que, com tots sabem, és sagrada.

En canvi, a Nuet –que va respondre immediatament, en un gest que l'honora–no li fan ni pessigolles. De fet, la fiscalia li llegeix el pensament i arriba a la conclusió que el diputat d'Esquerra Unida i Alternativa ni tenia la voluntat de desobeir ni volia sumar-se a un projecte de ruptura unilateral com sí que ho volien fer els quatre querellats. Delicte de pensament, doncs, d'intencions. Delicte per tenir una determinada opinió o unes determinades creences polítiques. El que els deia al començament de l'article: continuo levitant.