Dues coses

Una. Es veu que el nyap dels Oscar ha sigut culpa de PriceWaterhouseCoopers. No m'estranya. PwC és una de les anomenades “big four” de la consultoria, al costat de KPMG, Deloitte i Ernst & Young. Les que no van preveure la fallida dels bancs que auditaven, però que malgrat això han aconseguit que governs i institucions europees les hagin tornat a contractar per auditar, de nou, els bancs amb problemes i dissenyar els paquets de rescat. Actuen com a oligopoli. Representen el 80% de la quota de mercat de l'auditoria a Espanya i el 61% de la UE. O sigui que, als més de 700.000 milions que els estats s'han gastat en rescatar bancs, hi hem d'afegir el que han pagat a les consultores inútils. Total, com voleu que amb els Oscar no hagi passat el mateix? És molt coherent. Dones la responsabilitat a PwC, provoca l'equivocació del pobre Warren Beatty i després surten uns senyors de la mateixa auditora per corregir el seu propi error... i anunciar una investigació per veure què ha passat! Genial.

Dues. Ha començat el Mobile. Escoltarem com el telèfon intel·ligent ens ha canviat la vida. “Antigament”, ja fa referència a fa només deu anys. Doncs mireu. He acompanyat un parell de cops Rafa Nadal per presentar La senyora Stendhal. És una novel·la feminista. Un homenatge a una generació de dones que van aixecar un país, van treballar al camp, a la fàbrica i a casa, van portar els comptes de les famílies millor que PwC i les van dirigir intel·lectualment, mantenint uns valors i la importància de l'educació. Elles mereixen l'Oscar. El Rafa escriu: “A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de flors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l'esperança que el corrent se li endugués els malsons.” La rentadora sí que ens ha millorat la vida. I no cal que ho digui un auditor. Així que menys fums, Mobile.