La deriva de Trump

Els passaports emesos pel franquisme a finals dels seixanta duien imprès en una de les seves primeres pàgines la següent expressió: “Països per als quals aquest passaport és vàlid”. I afegia a continuació, “tots els del món, excepte” tots els del bloc comunista detallats de la següent manera: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Mongòlia exterior, Polònia, la República Popular Xina, Romania, l'URSS, Iugoslàvia, la República Democràtica Alemanya, la República Popular de Corea, la República Democràtica del Vietnam. Era la lògica en plena guerra freda d'una dictadura feixista que havia sobreviscut a la Segona Guerra Mundial gràcies al seu anticomunisme i la seva submissió al bloc occidental liderat pels Estats Units.

Mig segle després, el president Donald Trump ha adoptat una decisió en sentit contrari no pas prohibint als ciutadans dels Estats Units viatjar a determinats països sinó prohibint a la població de determinats països l'entrada als Estats Units. La relació dels set països vetats per Trump (l'Iran, Síria, l'Iraq, Somàlia, el Sudan, el Iemen i Líbia) respon, segons el president dels Estats Units, a motius de seguretat, però té, segons un informe de la BBC del passat 31 de gener, un tuf d'islamofòbia relativa evident: tots són països musulmans; tots estan en guerra o tenen conflictes armats importants (amb l'excepció de l'Iran) en què els Estats Units tenen responsabilitats importants o es troben encara implicats; cap ciutadà d'aquests països ha atemptat mai als Estats Units, en canvi, no figura cap país musulmà o amb una important minoria musulmana en què Trump o alguna de les seves empreses tinguin negocis (l'Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs, Turquia, l'Índia, les Filipines) tot i que en alguns casos els autors dels atemptats de l'11-S provenien d'algun d'aquests països.

L'administració de Trump va anar encara un pas més enllà quan el passat divendres es va vetar l'assistència a una roda de premsa a la Casa Blanca de mitjans de comunicació crítics amb les decisions del nou president. Així, els periodistes de The New York Times, The Hill, la CNN, Politico, BuzzFeed, Daily Mail, la BBC, Los Angeles Times i New York Daily News no van poder accedir a l'ala oest, on tenia lloc la conferència de premsa del secretari de premsa i director de comunicació de la Casa Blanca, Sean Spicer. Per acabar-ho d'adobar, Trump ha anunciat que no pensa assistir al Sopar de Corresponsals de la Casa Blanca, que se celebra sense interrupcions i amb la presència (excepte per motius de causa major: defunció, Segona Guerra Mundial, atemptats...) i el protagonisme del president des de la seva creació, el 1921.

En suma, els primers passos de la presidència de Trump denoten una preocupant deriva cap a posicions populistes i autoritàries que també es perceben en alguns països europeus. El fals dilema instaurat després de l'11-S entre llibertats i seguretat ha acabat esdevenint, com era previsible, en una justificació de la reducció de les llibertats amb el suposat objectiu d'aconseguir una seguretat absoluta que ningú pot garantir. Les línies vermelles traçades per Trump a determinats mitjans de comunicació o a l'arribada de persones –que en molts casos fugen de la guerra i les seves conseqüències indesitjables– dels països vetats representen una negació dels valors democràtics, de les llibertats i de la capacitat de diàleg per resoldre els conflictes polítics o amb la premsa preocupants.

I encara més preocupant resulta l'obsessió de Trump per mantenir la supremacia nuclear dels Estats Units. En paraules del mateix president: ell somia en un món sense armes, però mentre això no sigui possible vol que els Estats Units estiguin “al capdavant del ramat”. Correm el perill, doncs, d'assistir a una nova cursa d'armament nuclear com en els temps de la guerra freda i perilla la renovació –prevista pel 2018– del Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques (Start), que obliga països com els Estats Units i Rússia a reduir el seu arsenal d'armes nuclears i que Trump considera un “mal acord”.

En definitiva, si després de l'11-S l'administració de George Bush es va embrancar en unes guerres d'ocupació (l'Afganistan, l'Iraq) que han desestabilitzat profundament l'Orient Mitjà i són en bona part responsables de la situació d'inseguretat actual i del sorgiment d'Estat Islàmic, la deriva populista i autoritària de Trump pot conduir directament al desastre.