Per Crexells

Catalunya necessitaria ara intel·lectuals del talent, formació i idees enraonades de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926). Estudià aquí filosofia, i economia a Londres, des d'on envià cròniques a La Publicitat. Va fer de corresponsal a Berlín. Guerra i postguerra enfosquiren la memòria de Crexells. Tomàs Garcés va dir el 1972: “La guerra civil, i la posterior paralització de la nostra vida cultural, amb l'estroncament del premi Crexells de novel·la creat a la memòria del jove humanista, van estendre un tou gruixut de silenci al damunt del seu nom, silenci trencat, així i tot, amb l'important Homenot que Pla va dedicar-li.” El silenci també el trencaren Carles-Jordi Guardiola, fa vint anys, en editar la seva Obra completa; i, en fa quatre, la Càtedra Ferrater Mora (Universitat de Girona) en convocar Josep Maria Terricabras un simposi sobre Crexells. Els treballs aportats els ha editat Joan Vergés en un llibre presentat a l'Ateneu Barcelonès fa quinze dies. Allí em va sorprendre que algú es preguntés què li hauria passat a Crexells el gener del 1939, i no es preguntés què li hauria passat el juliol del 1936. En esclatar la guerra, periodistes com ell afins a Acció Catalana i polítics d'ERC patiren la persecució anarquista: Josep Maria Planes, assassinat; Carles Soldevila, Carles Sentís, Joaquim Ventalló i Ventura Gassol, cap a l'exili. Altres periodistes, com Ramon Esquerra o Jordi Folch i Camarasa, caigueren en el front de l'Ebre. Per Crexells, per respecte a ell, no hem d'especular.