Opinió

Desclot

Cal premiar per la llengua?

El castellà és la llengua que més se sent pels carrers de les grans ciutats

Si res ha quedat ben clar en els darrers anys és que la majoria dels catalans aspiren a viure amb normalitat. Ser, finalment, “normals”. I això vol dir decidir per ells mateixos en tots els àmbits. Però la realitat descarnada i judicial de cada dia, també la policial, demostra amb escreix que l'aspiració encara és només això. Aspirar-hi és començar només. Encara que alguns ja se'n senten, de normals. Són els que no troben lògic que l'administració hagi de sostenir, encara, l'ús i la vitalitat de la llengua catalana als àmbits més aspres. Els mateixos que consideren que “premiar per la llengua” ja no té cap sentit. Haurien de mirar-se la realitat cara a cara. Quan dues llengües viuen en contacte la més forta sempre aspira a ocupar més espai. Com els gasos. Però amb més mala llet. I l'altra està condemnada a empetitir-se si no es reclama i es proclama amb força. Això és vell i sabut. Mai prou dit. No és curiós que a Catalunya la generació de la immersió parli amb els professors universitaris en català i, entre ells, en castellà. És habitual. El castellà és la llengua dominant i la que més se sent pels carrers de les grans ciutats. Barcelona fa pena. Per això calen medalles i admonicions. Per això cal agrair a la Plataforma per la Llengua que hagi premiat Albert Jané per una feina mai prou reconeguda i la comunitat sikh de Catalunya per ser una sagrada excepció. S'ha de premiar per la llengua, i tant. I per la voluntat obstinada de no deixar de ser quan encara no s'és del tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.