«Per aconseguir ser independents hem de ser audaços»

–«Escòcia ho té més fàcil, perquè el govern anglès no ho veu amb tantes reticències com l'espanyol, que a la pràctica ho fa gairebé impossible.»

–«És arriscat. Quan jo era petit plantejar-ho era una fantasia, però ara mateix és possible que jo ho pugui arribar a veure. Si no tenim l'oportunitat en aquesta generació segurament haurem perdut el tren. Sent realistes trigarem molts anys, ni que les coses ens vagin bé.»

–«No és necessari esperar a tenir el suport del cinquanta per cent de la gent per plantejar el referèndum. Aquesta proposta estava en el nostre programa electoral, a partir del moment que aconseguim formar govern, ni que sigui en minoria, ens sentim legitimats per tirar endavant la consulta. Tinc el convenciment que hi ha més gent que se sent independentista que no pas la que va votar l'SNP; hi ha camp per córrer. A més, tots els partits estan d'acord que Escòcia necessita més autogovern. Fins i tot els anglesos ho pensen.»

–«Dependrà del Parlament escocès. Dilluns vinent es plantejarà la pregunta a l'hemicicle i allà s'haurà de decidir què es fa. Sóc optimista, penso que es farà el 2010.»

–«Alex Salmond va dir que aquesta pregunta només es podia plantejar un cop en la vida. El realment important és encertar en la pregunta; no es tracta de fer un plantejament de sí o no, sinó fer una pregunta amb múltiples respostes, que la gent triï si vol la independència o només més autogovern. Fins i tot els conservadors britànics estan d'acord que cal aprofundir en l'autogovern d'Escòcia.»

–«La pregunta que segurament farem als votants és: «Està d'acord que el govern escocès comenci les negociacions amb el Regne Unit per tenir més independència, més autogovern o per estar com ara?» Abans el Parlament escocès ha de votar la setmana vinent una llei en aquest sentit. Si s'aprova, no tindria sentit que després el Parlament qüestionés el resultat de la votació popular.»

–«Hauria de ser la llengua; aquest és un avantatge que tenen els catalans. El que ens uneix és un sentiment molt senzill: la gent no es considera anglesa, sinó escocesa. Hi ha una història pròpia molt forta i moltes diferències respecte d'Anglaterra que fan que tinguem, fins i tot, un caràcter diferent, més humanista.»

–«No sóc gaire bo en història, em pensava que nosaltres érem un cas únic! Però he descobert que no, que hi ha moltes coincidències pel que fa al sentit d'identitat, cosa que ens acosta als gal·lesos, als irlandesos, als bretons, als bascos...»

–«És un motiu de pes. Escòcia és un contribuent net al Regne Unit, tot i que les xifres oficials ho neguen, perquè no inclouen els ingressos del petroli, que són escocesos, o els ingressos derivats de la indústria del whisky o els de les indústries de defensa. Estem donant molt pels Jocs Olímpics de Londres, que no aporten res a Escòcia. No ens fa por la independència, perquè tindríem prou recursos; ara els regalem als anglesos.»–Ser un poble petit no és un problema, doncs?

–«No!, és un avantatge competitiu. Noruega té menys població que Escòcia i no ha notat tant la crisi com altres països. Amb gent amb talent, que n'hi ha, a Escòcia, i gestionant els propis recursos, hauríem sortit tan bé de la crisi com d'altres.»

–«Per aconseguir la independència hem de ser audaços, hem d'ensenyar a la gent a tenir orgull, s'ha de fer pedagogia.»

–«Potser ja he vist el monstre del llac Ness..., perquè de ser-hi, hi és. Espero que aviat molts catalans puguin anar a una Escòcia independent a veure el monstre del llac Ness.»

–«Trucant a les portes de les cases i explicant què es pot fer si assolim la independència.»

–«És molt important que la gent s'adoni en l'àmbit local que la política pot fer alguna cosa per ells.»

–«Segur que Londres acceptaria la nostra independència. Em semblaria increïble que un govern actués contra un grup identificat com nosaltres. Sorprenentment a Espanya sembla que no és així.»

–«Hi ha particularitats als Balcans que els fan únics. Hi ha una situació geopolítica molt concreta. Hi ha potències occidentals que estan interessades a destruir aquella part d'Europa. Si Alemanya va acceptar tan ràpidament la independència de Montenegro o Croàcia va ser per un interès estratègic. Espero que tinguin la mateixa receptivitat per acceptar la independència d'Escòcia o Catalunya, però ho dubto.»