Tribuna
Paradoxes
“Els instints guanyen arreu encara la raó
Hi ha un aspecte del planeta global que no es diu gaire que crec caldria ressaltar contínuament: el món està ple de coses simplement mal organitzades. Pot semblar ingenu, no ho és. Ho diré d'una altra manera: el món està ple de coses que ben organitzades podrien solucionar molts problemes, però que hi ha qui vol, per interessos, que no estiguin ben organitzades. I com que estem en ple traspàs d'un món nacional patriòtic a un món global –qüestió aquesta que no sabem quant de temps durarà, ni quants retrocessos com l'actual ( “primer Amèrica”, Brexit, nou racisme, neofeixisme de supremacia blanca, etc.) haurem de trobar-nos, però que està en marxa indefectiblement, i que indefectiblement, per mor de les tecnologies de la comunicació i de l'economia global, acabarà essent global–, mentrestant totes les resistències i disfuncionalitats que un procés així provoca i ha de provocar, ens porta a un seguit de paradoxes gairebé grotesques, que semblen impossibles, i que en el moment que es produeixen provoquen a molta gent una gran perplexitat.
Un obrer hispà vota un empresari blanc racista que té una política de renacionalització empresarial amb la qual hi ha prou probabilitats que l'obrer hispà quedi acomiadat. Un país ric gràcies a les colònies vol fer fora els immigrants que fan una enorme quantitat de tasques les quals els seus naturals no saben fer perquè el país ric en qüestió no en té un ensenyament adequat. Aquest mateix país, que posseeix el major centre financer internacional, se separa de tots els socis que han sigut qui li han permès ser aquest centre financer. Un dictador sanguinari crea una guerra sense quarter ajudat per un autòcrata sense escrúpols, i crea una emigració civil que provoca un conflicte greu a tots aquells països que en teoria no haurien de permetre cap dictador sanguinari i haurien d'acollir a tota persona refugiada política. Un conjunt de països rics i desenvolupats tanquen les fronteres a una gran massa de miserables que fugen dels seus països perquè els països rics abans esmentats s'han passat dècades explotant el seu país d'origen i mantenint allí dictadors i sàtrapes de tota mena que tenen el país en la misèria.
Com hauria de ser? Evidentment ben organitzat. Posem l'últim cas: si en l'inici del colonialisme, en comptes de colonialisme hi hagués hagut col·laboració i enriquiment mutus, no hi hauria ara ni un emigrant del seu país. O si quan el dictador sanguinari va pujar al poder tots aquests països l'haguessin fet fora en comptes d'utilitzar-lo per als seus interessos, ara no hi hauria cap mena de problema d'emigració. Si Mèxic no fos un estat fallit, el nostre hispà que vota un racista per defensar-se dels seus germans hispans que entren cada dia, no hauria hagut d'emigrar, i ara viuria a Mèxic tranquil·lament i no es veuria en la paradoxa de votar algú que el menysprea. I així successivament. Ens falta molt encara per ser humans en el ple sentit de la paraula. Els instints guanyen arreu encara la raó. Això és molt antic, tant com la paciència que ens caldrà per poder arribar algun dia a un ordre raonable, eficaç, just i natural.