Pinten bastos

Pinten bastos per a Convergència. Encara és d'hora per saber quina s'empescaran per evitar les acusacions que ahir es van anar desgranant en el procés del cas de múltiples noms. Jordi Montull, la seva filla, i ara també Fèlix Millet, han decidit que la millor defensa és un acord amb el fiscal –el mateix fiscal del 9-N–, que pot ajudar-los a rebaixar penes a canvi d'escampar el sofre. En tot cas, el peix és per a qui se'l mereix. Caldrà esperar per saber com es defensarà l'extresorer del partit al llarg de totes les llargues sessions que encara esperen i quina estratègia seguiran els exresponsables del partit. També com afectarà tot plegat el nounat Partit Demòcrata. Però, per si algú no se n'havia assabentat, les conseqüències del serial també esquitxen, de ple, el denominat procés. Perquè la màxima que segueix l'Estat en majúscules és embrutar-ho tot. Insistir, com el vell programa, por tierra, mar y aire, que el gir separatista dels exconvergents només busca tapar aquestes vergonyes tan descarades amb l'estelada. Junts pel Sí depèn, des de dins, dels equilibris entre el mateix Partit Demòcrata i Esquerra Republicana, i des de fora, dels recels, sempre a flor de pell, de la CUP. Tot això comença a embrutar-se massa. Per tant, agradi o no agradi, algú ha sacsejat el vesper i espera traure'n tot el profit. No cal llegir les portades dels diaris de paper d'avui per saber què diran. Quina cançó repetiran amb passió els contertulians de tots els colors. Com despintar els bastos?