Una justícia influenciable

Recentment Espanya ha hagut de suportar una seriosa refregada del Consell d'Europa, mitjançant el Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció), per desobeir insistents admonicions per fer efectiva “tant en aparença com en realitat” la independència del poder judicial. És una independència molt malmesa, ja que Espanya se situa en el lloc 72 entre 148 estats, amb la mateixa puntuació que l'Iran o Indonèsia.

Això ha provocat que al febrer passat les entitats Rights International Spain i Jutges per a la Democràcia remetessin a l'ONU un informe exhaustiu sobre “la grave situación que atraviesa el Estado Español” sobre la independència del poder judicial i a l'accés dels ciutadans a la justícia. L'informe conté tres apartats dedicats a l'esmentada i alarmant minva d'aquella independència. Les limitacions d'espai obliguen a tractar només el primer.

L'informe assabenta al relator de l'ONU que a Espanya els membres del Consell General del Poder Judicial ( CGPJ) els nomena el Parlament, mitjançant un pacte de quotes entre els principals partits. La història ha anat funcionant, mal girbada i amb penes i treballs, fins a la passada legislatura, en què el PP va obtenir la majoria absoluta. Això li va permetre dictar una llei de reforma de l'esmentat Consell que li permeté nomenar vocals sense haver de consensuar-ho amb les restants forces polítiques. La importància de la modificació és palesa. A la pràctica, la funció més important del Consell és nomenar magistrats en els llocs clau de la judicatura, és a dir, presidències d'audiències provincials i nacional i tots els magistrats de les sales civils i penals dels TSJ i tots els del Tribunal Suprem. Com que en la realitat no hi ha magistrats sense ideologia ni afinitats (qui digui el contrari menteix sense cap pudor) i com que en un cos tan poc nombrós tothom ho sap tot de tothom, fins al peu que calça, és fàcil deduir que si el PP controla el Consell i aquest controla el nomenament de magistrats, aquests darrers no seran pas precisament d'ideologia contrària.

Dins el T. S. històricament la sala més “sensible” era la 2a, la penal, competent per jutjar aforats, per corrupció o pel que sigui ( i d'aforat no n'hi ha cap “del carrer”), però darrerament ha pujat en aquella “sensibilitat” la Sala 4a, la Social, que té la darrera paraula sobre la reforma laboral del PP. Un altre òrgan independent, el Consell Consultiu dels Jutges Europeus, també afirma d'Espanya que l'esmentat CGPJ “no ha pogut garantir la divisió de poders de l'Estat. Més aviat al contrari... suposa una amenaça a la independència judicial”.