Figueres és decadent?

La capital empordanesa, que és per mèrits propis ciutat mare de la sardana, és aquest any 2017 la capital de la sardana, tot coincidint amb el bicentenari del naixement de Pep Ventura. És també la ciutat daliniana per excel·lència, va ser la primera que va tenir un teatre museu Dalí, a banda de disposar d'un colossal museu del joguet de Catalunya. S'enorgulleix també d'una història i un passat republicà i federal molt potents. Però, pot una ciutat viure només de la grandesa del seu passat, sense poder mirar amb gaire optimisme cap al futur?

Dissortadament, la realitat de la Figueres d'avui poc té a veure amb el que havia estat. La setmana passada l'exalcalde figuerenc Joan Armangué no donava marge per a cap dubte en deixar anar un reguitzell de dades de l'Idescat amb les quals s'evidenciava la magra situació que travessa actualment la capital empordanesa. El periodista Joan Puntí ho explicava diumenge en un esfereïdor reportatge, en el qual deia que el PIB per càpita està uns 21,4 punts per sota de la mitjana catalana, amb una caiguda del poder adquisitiu del 27% i una taxa d'escolarització que demostra que una tercera part dels joves deixen d'estudiar als 17 anys, i així un seguit d'indicadors socioeconòmics, més que preocupants, que no auguren res de bo per al futur de Figueres. La pregunta que es feia Armangué és si existeix la percepció d'aquestes devastadores xifres a la ciutat. No es preguntava com ni per què s'ha arribat fins aquí, ni a qui s'ha de culpar.

Només cal fer un tomb pels barris figuerencs per adonar-se que no cal l'Idescat per veure que la cosa no va bé, que hi ha un problema de neteja generalitzat, sense necessitat de cap vaga. També et pots trobar algú venent tranquil·lament el peix, directament des del portamaletes del cotxe... No cal anar gaire lluny de la Rambla per adonar-se que mentre que a una banda, el que encara es coneix com el “rovell de l'ou”, hi ha museus i les millors botigues, a pocs metres, a l'altra banda del cèntric passeig, ens trobem un carrer Sant Pau cada dia més deixat i amb greus problemes de seguretat, i així podríem anar repassant diferents zones d'una ciutat envellida de la qual massa joves marxen perquè no hi veuen futur, ni oportunitats. Redreçar-ho no serà fàcil, caldrà temps i pensar quin ha de ser el model de ciutat. No tinc clar que la solució passi precisament per fer el museu del circ.