La insostenible propaganda de Rodríguez Zapatero
La va anunciar Rodríguez Zapatero fa sis mesos, la va tornar a treure de la màniga diumenge en un míting espectacle, i divendres l'avantprojecte va ser aprovat en un Consell de Ministres que va resultar ser un episodi més d'una història interminable i inaguantable: la llei d'economia sostenible que ha de capgirar en deu anys el model productiu de l'Estat espanyol. De tan anunciar-la, algun ingenu encara podria pensar que s'ha trigat perquè és una llei ambiciosa, però el que acaba d'aprovar el govern socialista l'haurà decebut, perquè és simplement un recull de bones intencions i de propostes propagandístiques velles que mai s'han concretat. I que, si es porten a la pràctica, poden ser beneficiosos o oportunes, però no tenen res a veure amb un canvi de model.
No té res a veure amb el canvi de model econòmic prometre que les administracions públiques pagaran les factures més aviat, agilitar els tràmits per crear una petita societat limitada, introduir una petita desgravació per a qui faci obres a casa perquè no s'escapi la calor per les finestres o posar límits a la reducció en l'IRPF, o reduir la que va lligada a la compra d'habitatge. El que més s'acosta a un projecte de canvi de model és treure caducitat a les deduccions per a les empreses d'inversions mediambientals i l'augment de les deduccions per a les activitats de recerca i desenvolupament (que contrasta amb la retallada de la partida destinada a això en el pressupost de l'Estat de l'any que ve).
Potser conscient que estava fent de telonera, la ministra d'Economia va dir divendres que el president del govern explicarà dimecres al Congrés algunes mesures de reforma estructural. No es facin gaires il·lusions.
