McGuinness

Avui dijous a la una i vint del migdia el cos de Martin McGuinness farà per darrera vegada el passeig entre sa casa i l'església de Long Tower a Derry –la ciutat que els britànics van voler rebatejar com a Londonderry en aquell ja llunyà 1613. McGuinness no estarà sol perquè s'espera, i hi haurà, la presència d'una munió d'irlandesos de les dues bandes de la frontera, de les quatre províncies històriques, que voldran dir adeu al comandant de l'IRA, al líder del Sinn Féin, al vice-primer ministre del nord d'Irlanda, al forjador de la pau, després de tantes dècades de guerra.

McGuinness era, amb raó, un dels homes més admirats d'Irlanda. Gerry Adams, el gran dirigent del republicanisme irlandès, va dir hores després de la seua mort que era el seu mentor, l'home del qual havia après tot el que sabia. Tot el que sabia intel·lectualment parlant i també un exemple de vida. Una vida, la de McGuinness, que resumeix ella sola la història recent d'Irlanda.

McGuinness era membre de l'IRA als vint anys quan el Diumenge Sagnant va canviar la història del moviment republicà. Arribà a ser comandant de l'IRA provisional. Conegué la repressió, les detencions i la presó al Regne Unit però també a la República d'Irlanda. Se li va prohibir, malgrat ser un ciutadà britànic, trepitjar l'illa de la Gran Bretanya. Va ser el suport dels vaguistes de la fam que Thatcher va deixar morir en presó. Va ser escollit diputat i es va negar a ocupar l'escó. Va liderar el Sinn Féin i en el seu nom va ser el negociador principal dels acords de Stormont. Va arribar a ser el vice-primer ministre del nord d'Irlanda, en l'improbable govern que unia republicans i unionistes. I només fa un mes que va deixar la política, afectat d'una greu i estranya malaltia. Seixanta-set anys de la vida del seu poble han estat marcats pel seu esforç, per la seua lluita constant per la llibertat.