Pressupost

En el guirigall parlamentari per aprovar el pressupost d'enguany, tot ha estat tant confús que, al final, la gent del carrer ens hem perdut entre el que ha estat i el que havia de ser. Diuen que la Generalitat ja té pressupostos, però només es parla de la famosa partida pel referèndum, una bossa oberta a un futur incert, per a la qual ja s'han anunciat impugnacions i suspensions constitucionals. Al futur proper, només els interrogants.

Els comptes tingueren esmenes a dojo i en foren aprovades més d'un miler. Els parlamentaris s'equivocaven al prémer el botó de votació i dubtaven a bastament entre el sí i el no. Els drets a paraula perderen el sentit i l'olla de grills es feia evident. I això que, diuen, no hi ha diners i tot s'ha d'emmarcar en el model retallades. Demés, en un pressupost que, sembla, només ha de gestionar-se durant quatre dies, els justos per situar-nos en el nou marc polític. O no?

Amb tot, el govern està content i valora el sentit dels “darrers pressupostos autonòmics i preindependentistes”. Aleshores es fa una lectura positiva i es segueix somniant en el demà.

Ara bé, algú em pot explicar el vot de les noies de les CUP? Quan, amb tota legitimitat, es parla del referèndum i d'avançar cap a la independència, com és que es vol presumir de puresa ideològica i la generositat es limita als dos vots? Tot és complicat, però en l'actual pantalla cal escenificar un bloc més cohesionat i no valen les abstencions estratègiques. El xoc de trens és inevitable i s'ha d'apuntalar el bloc independentista. El futur immediat es presenta molt dur i ara cal deixar de banda les estratègies partidistes.