El sostre popular (continuació)

És veritat que Xavier Garcia Albiol ha aconseguit, a Badalona, allò que semblava impossible. Amb mà de ferro governa la secció local del PP i ha fet i desfet en l'executiva, on premia les sòlides fidelitats i elimina les dissidències abans que arribin a ser-ho. D'altra banda, els vents electorals li han estat favorables des del primer cop que es presentà, de tal manera que a cada consulta ha augmentat el gruix dels regidors populars i ha consolidat el vot, fins aconseguir l'actual grup de set regidors i la força d'esdevenir segon grup municipal.

Conscient que estem a l'inici d'un nou període electoral i que el mapa polític ha estat convulsat per les darreres històries de corrupció, ens cal analitzar com afronta el Partit Popular aquesta immediata etapa. Garcia Albiol ha après, i molt, en l'exercici del seu paper municipalista. Del dubitatiu regidor que, sol davant el perill, iniciava la seva primera presència al consistori al moment actual, hi ha un llarg recorregut que l'ha fet madurar en caràcter i saviesa. En saviesa popular, s'entén. I ara sap fer un perfecte paper opositor, des de la vessant conservadora i no nacionalista –millor dit, nacionalista espanyola–, amb capacitat de connectar amb sectors alimentats per la cultura de la queixa. En l'actual situació de crisi, és fàcil convertir-se en apòstol del discurs populista, movent-se en els eixos de la inseguretat ciutadana, el perill de la immigració i l'excessiva càrrega fiscal, arengues ben administrades per Garcia Albiol i la seva gent, que troben l'aplaudiment entre importants bosses ciutadanes.

En les sessions plenàries, els populars han sabut situar-se, aprofitant les escletxes del govern municipal, per vendre el discurs polític que els interessa. Talment, moltes vegades han fet ús de les mitges veritats i dels torns de paraules dels amics per fer olla grossa, sempre presentant-se com a alternativa a l'actual alcalde i intentant vendre les possibilitats d'un govern diferent, on ells serien l'eix vertebrador. Amb tot, els debats plenaris no arriben a la ciutadania i donen poc o gens de rendibilitat, entre gent que té les seves opcions electorals molt assumides.

La presència popular al carrer sí que ha estat una estratègia ben administrada i el Partit Popular avui és present en molts llocs on fa pocs anys era impossible veure'l. La inclusió de Miguel Jurado al grup, tot i els dubtes que presentava, ha estat un encert i el regidor més o menys independent fa una bona feina, multiplicant-se fins al límit.

Però el Partit Popular té possibilitats de decidir el futur govern municipal? És una pregunta que només tindrà resposta quan els aspirants badalonins siguin passats per les urnes. Malgrat s'ha venut com un èxit el resultat de les darreres municipals, els números demostren que Garcia Albiol no va atraure més votants que en les consultes anteriors i, en tot cas, el resultat numèricament favorable fou degut al fracàs del vot socialista que, amb la seva pèrdua de vot, beneficiava els percentatges dels seus seguidors. Tot això, en un dels moments més favorables a la deriva popular, quan els conflictes en alguns barris i el discurs xenòfob dels líders del PP podien generar profit.

Nous elements fan pensar, a un any vista, que serà difícil per als populars tenir un panorama millor del perfilat a la primavera del 2007. És molt possible que la seva franja d'electors es vegi escapçada, a dreta i esquerra, pel xenòfob discurs de Plataforma per Catalunya (PxC) i pel nacionalisme espanyolista dels amics de Rosa Díez (UPD), dos col·lectius que segurament seran presents en el munt de paperetes dels col·legis electorals, amb poques possibilitats de sumar però amb moltes de restar. D'altra banda, és inversemblant que els populars puguin aspirar a incidir en un futur govern si no aconsegueixen una folgada majoria, cosa avui per avui impossible. Tampoc no cal esperar un canvi de rumb convergent, on la personalitat de Ferran Falcó dóna garanties de no intentar segons quines noves majories. Finalment, fer servir el tema de la corrupció com a arma electoral no és una bona pensada, quan es pot convertir en tema bumerang. Segur, doncs, que Garcia Albiol haurà de deixar per més endavant, ell que sembla candidat perpetu, això d'esdevenir alternativa de govern.