L'imperi de la por

Sota la premissa de posar ordre, els populismes xenòfobs s'estan fent un forat a les democràcies europees. El discurs de la por els fa guanyar suports a les urnes, i el triomf de Donald Trump n'és un exemple. L'ara president dels Estats Units va fer de la seva lluita contra la immigració il·legal una arma electoral que el va dur fins a la Casa Blanca. A cop de decrets executius va engegar la seva croada particular vetant l'entrada de refugiats i immigrants de països musulmans amb l'excusa del terrorisme i anunciant deportacions massives i exprés d'indocumentats, per no parlar de l'aixecament d'un mur a la frontera amb Mèxic amb la intenció d'evitar l'entrada il·legal al país. Amb més o menys èxit, diferents jutges han intentat aturar l'entrada en vigor d'algunes de les iniciatives del president, però el mal ja està fet. El discurs de la por que suma vots s'ha instal·lat, en sentit contrari, entre les víctimes de les seves polítiques antiimmigració. Una dada rellevant: les denúncies per agressions sexuals de resident llatins s'han desplomat en els tres primers mesos de l'any a Los Angeles. La por de ser expulsats allunya víctimes o testimonis de fets delictius de la policia. Es tracta, sens dubte, d'una doble victimització. És l'efecte pervers de la nova política de Trump en què s'emmiralla la ultradreta a Europa i que no fa altra cosa que conculcar drets fonamentals. La doble cara d'un imperi de la por que s'està imposant per llei.