Escòcia 2 - Catalunya ?

Escòcia ja ha iniciat el camí cap al segon referèndum sobre la independència. Ja ho ha aprovat el Parlament. Per cert, amb una votació de 69 vots a favor i 59 en contra, unes xifres proporcionalment molt similars a les que hi ha al Parlament català entre partidaris de la independència i contraris i/o dubtosos (72-63), i allà no es parla de societat dividida sinó de majories democràtiques. Tot i la resistència de la primera ministra britànica, Theresa May, hi ha molt pocs dubtes que Escòcia tornarà a exercir el seu dret a decidir com a poble. May pot aconseguir endarrerir-lo i condicionar-lo, però no evitar-lo. Fins i tot el líder laborista, Jeremy Corbin, va dir fa poc que ell és partidari de la unió però que si el Parlament escocès aprovava la celebració d'un segon referèndum, el seu partit no s'hi oposaria, i que en tot cas dedicarien tots els seus esforços a la campanya pel no. Per tant, el segon referèndum a Escòcia caurà pel seu propi pes democràtic.

Perquè això és el que passa en els estats que tenen fonaments democràtics ferms. En els que tenen forma i fons democràtics, no només forma, que és el cas de l'Estat espanyol. I no cal que entrem en detalls. Perquè quan passen coses i les situacions o les regles del joc canvien, la gent té el dret a decidir coses més importants que el simple fet de votar un govern en unes eleccions legislatives. Al Regne Unit la situació i les regles del joc han canviat substancialment respecte al context en què es va fer el referèndum sobre la independència d'Escòcia (per cert altra vegada, només van votar els escocesos, igualment com sobre el Brexit només van votar els britànics i no tots els ciutadans de la Unió Europea, encara que ja cansi haver-ho de repetir tantes vegades). La sortida del Regne Unit de la Unió Europea és motiu suficient per qüestionar el resultat d'aquell referèndum, en què precisament un dels arguments era que Escòcia en quedaria fora si es convertia en estat independent. En la relació de l'Estat espanyol amb Catalunya, la situació i les regles de joc van començar a canviar radicalment quan el PP va començar a recollir firmes contra l'Estatut aprovat en referèndum a Catalunya, fins que Tribunal Constitucional el va inutilitzar, i posteriorment es va negar una negociació sobre un pacte fiscal i des de llavors hi ha una persecució judicial als càrrecs electes partidaris de fer un referèndum.

En aquestes condicions la gent vol poder decidir cap a on vol anar. Això que en diem democràcia és tan dúctil que admet tant que el PP (i abans el PSOE) governin absolutistament amb les seves majories absolutes com que es faci un referèndum d'independència a Catalunya. Ara, tant una cosa com l'altra tenen conseqüències. I a Espanya, de fet, una ha dut a l'altra.