Tribuna
Els arguments s'acaben
“ Davant de l'ensulsiada de tots els arguments i accions de l'Estat anem cap a la solució de la força
En els primers passos del moviment per l'emancipació de Catalunya la cúpula de l'Estat reaccionà amb menyspreu. Després de la persistència del moviment es començaren a activar diversos arguments, alguns situats a les clavegueres, que han estat corejats reiteradament per polítics, alts funcionaris i empresaris i periodistes de la casta. A hores d'ara que alguna sensació de cansament es podria establir en les files republicanes, és un bon moment de repassar que l'adversari, molt més que nosaltres, està exhaurint els arguments i els cartutxos.
Primer. És notícia recent la que avisa de l'obertura d'un centre d'investigació de l'empresa Thunder Power, de Hong Kong. La companyia ha anunciat una inversió inicial de 80 milions d'euros en el nou centre, on treballaran 200 empleats. El centre és de R+D i se centrarà en el desenvolupament dels nous models de cotxes elèctrics. I amb la previsió d'instal·lar posteriorment la producció per a Europa i Àfrica aquí. La darrera d'una llarga llista que els darrers anys, coincidint amb el procés i amb els moments de màxima crisi econòmica, han desmentit de ple un dels arguments que es pensaven més potents en mans dels dependentistes i antidemòcrates: la por a la caiguda de les inversions i la pèrdua de llocs de treball. Si Almirall o Pronovias volen marxar amb la independència que marxin, ja seran substituïts per desenes de multinacionals. La crisi de l'argument és tan clara que membres destacats del Ggovern darrerament ja han dit que el procés no afecta les inversions.
Segon: l'aïllament internacional de Catalunya. Malgrat els intensos esforços dedicats a totes les ambaixades i consolats espanyols a malparlar del procés i boicotejar l'acció exterior, de forma reiterada la nostra diplomàcia política o civil obre escletxes amb un creixent suport. Com a prova el recent viatge de Puigdemont als EUA.
Tercer: el procés s'atura amb l'estricta aplicació del pes de la llei. De moment és l'argument més eficaç. Però eficient? Es comencen a produir esquerdes en el sector judicial per la sobreactuació a què els obliga l'executiu. L'avís internacional sobre la parcialitat judicial i el malestar obert de dirigents judicials, fins i tot conservadors, pot acabar d'esclatar quan es disparin els casos judicialitzats.
Quart: les majories parlamentàries a Espanya. S'estan forçant tant les coses que la recent inhabilitació d'Homs ha donat una imatge nacional i internacional de deslegitimació també de les cambres de representació. De la mateixa manera que ho ha fet la negativa del Senat a escoltar el President.
Cinquè: La fortalesa de l'Executiu. L'executiu que predica molta fortalesa està bloquejat en molts casos tant internament com internacionalment pel tema català. Margallo, que sol ser transparent, va reconèixer un important desgast del que significa la lluita contra Catalunya. Un executiu, per altra banda, que es vantava d'aturar qualsevol moviment cap a l'Estat, però que no pot evitar la construcció d'instruments com la Hisenda catalana. Entre d'altres coses perquè és perfectament legal i només no la tenim per la desídia de tants anys d'hegemonia autonomista a Catalunya.
Sisè: La independència serveix per tapar la corrupció. Està clar que la corrupció presumpta o demostrada en alguns àmbits catalans no ajuda. Però, primer, el moviment independentista bàsicament és un projecte regenerador; i segon, la major corrupció en el camp dels partits del règim és tapada amb una bandera més gran que és la d'Espanya. I a sobre sense projecte regenerador.
Setè: el procés s'aturarà convencent les elits econòmiques. L'espectacle d'aquesta setmana de Rajoy a Barcelona prometent que invertirà un 9% del total espanyol i a compte d'una tercera part del deute en infraestructures subscrit per l'Estat mateix és patètic.
Vuitè: el diàleg on es pot parlar de tot menys de referèndum. De tot per a Rajoy vol dir unes quantes inversions, però tampoc parlar de pacte fiscal, ni de reforma de l'Estatut. Ni d'oficialitat de la llengua a la Constitució, etcètera. No es pot parlar de res.
Llavors, davant de l'ensulsiada de tots els arguments i accions de l'Estat anem cap a la solució de la força. La suspensió de la Generalitat o el control dels Mossos per impedir els llocs de votació. En ambdós casos, el paper de l'Assemblea d'electes serà clau. I la captació d'uns milers de voluntaris amb la màxima influència social i mediàtica per actuar obeint la nova legalitat i superant la deslegitimada vella legalitat. Recordo encara l'escena de Gandhi on una filera darrere l'altra de gent pacífica era tombada per la muralla policial. Quan sigui el moment, inhabilitacions massives i desobediències massives confluiran a doblegar el règim postfranquista. Aquest que protegeix el terrorisme franquista dels acudits al Twitter amb penes de presó.