Places

Avui, en les meves passejades matinals per la ciutat, he tingut ocasió de copsar la realitat de determinades places d'important renom. No parlaré de totes les places que hi ha a la ciutat de Girona perquè seria inabastable en un article com aquest. Parlaré d'algunes, d'aquelles en què hi ha fets i circumstàncies que fan que se'n parli. Són tres places no especialment agraciades per la seva definició. I hi afegeixo que, si de la ciutat es tracta, de la ciutat que volem, fan falta més iniciatives i diners. Les tres places han estat definides per uns espais que solen ser de transició, com la plaça Salvador Espriu, o per activitats estables, com ho són la de la Constitució i la de Josep Pallach. Aquestes tres places em criden especialment l'atenció per ser cèntriques i punt de referència per als ciutadans. Em perdonarà el regidor d'Urbanisme, a qui ja s'ha retret la qüestió en diverses ocasions, la meva insistència. Però amb tota la cortesia em permeto fer-ho novament reiterant el que ja he manifestat en altres ocasions. Avui són aquestes tres i en pròxims articles en cauran unes altres. Què tenen en comú aquestes tres places? Tenen la indefinició actual dels seus usos. La plaça de la Constitució té el seu nom hipotecat i podria ser que per poc temps mantingui el seu nom tal com el coneixem avui. Una plaça sense cap atractiu que no sigui aquella escultura perillosa posada a prop d'una escola i molt de ciment. Sense res per jugar i d'una calor infernal, quan arriba l'estiu pocs actes aplega. Veu les corredisses dels nens quan surten de l'escola, uns patinadors i algunes sardanes. Durant les nits de bonança s'hi apleguen grups de joves de comportament poc cívic que molesten un veïnatge benestant.

L'altra plaça amb poca fortuna és la que porta el nom de l'insigne escriptor Salvador Espriu. És una plaça que qualifico de guerxa de construcció i limitada per unes jardineres d'un marró pell de bou, on creixen herbes sense control i en les quals s'aboquen papers i llaunes. I pel sector nord de la plaça una atracció tancada i protegida per una tanca de malla denota abandó. El gran homenatge que es fa a l'escriptor que dona el nom a la plaça és una escultura en forma de doble coberta de llibre que és visitada pels pixaners incívics de baixa consciència de la cultura i dels béns comuns. Al llarg de l'any les diades solidàries, algun espectacle infantil i poca cosa defineixen els seus usos més coneguts.

I la tercera plaça també té nom d'un il·lustre polític que, de viure, qui sap si la història del nostre petit país s'escriuria de manera diferent. Situada entre quatre illes de cases, és una plaça interior, quadrada, segura i activa durant tot l'any sobretot a la sortida de les escoles. Per causes atribuïbles a les adjudicacions per a la seva remodelació, no es veu calendari creïble de finalització vist com s'han succeït els fets i els retards acumulats de més d'un any. Les filtracions a l'interior de l'aparcament privat que hi ha soterrat, motivades per les entrades de camions de gran tonatge, no han fet res més que incrementar el pressupost i el calendari. L'espai destinat als jocs infantils continua estant en els llimbs perquè a l'empresa responsable del global de l'obra no li correspon el seu equipament. En fi, paciència. Els nens, però, hi van a jugar, i els no tan nens a fumar-se els seus porros.

I ara què fem quan la ciutat vol definir en el futur però no té totes les eines per fer-ho? La ciutat és viva, i molt. Ho és de tal manera que aquells espais de convivència entre els ciutadans, com són places i jardins, han de tenir un tractament seriós i factible. Jo em pensava que amb la crisi les empreses treballarien millor per guanyar-se la confiança de les administracions. Es veu que no, que no en saben més. La conseqüència és que, a l'alcaldessa, se li gira feina.