L'aliança mundial per l'odi

Un polític rus, Ígor Lebedev, també membre de la Federació Russa de Futbol, va proposar fa unes setmanes una idea: convertir en esport regulat les baralles entre hooligans de clubs esportius. El líder del Partit Liberal Democràtic de Rússia, formació amb representació parlamentària, ho va escriure al web del seu partit com a proposta amb vista a la celebració del pròxim mundial de futbol al seu país, l'any que ve. Es tractaria, primer de tot, de legalitzar el fenomen del hooliganisme i, a partir d'aquí, convertir les baralles entre aficions rivals en un esport. I no tenia cap dubte que Rússia seria “pionera” i destacaria en aquest nou espectacle, com han demostrat els brètols russos que han protagonitzat greus aldarulls en les últimes competicions. Ja només faltaria transmetre'n les imatges i, sobretot, comercialitzar-les bé, ara que treure rendiment econòmic de tot és gairebé una obligació.

Podem fer veure que només va ser una broma de mal gust o una bretolada política aïllada sense més rellevància. Però a mi em sembla més un símptoma. Un signe dels temps que corren. Un altre. I no és una qüestió del món de l'esport i els seus encontorns. Com sol passar sovint, l'esport és una representació del que passa al món. La idea de Lebedev, lamentablement, no és un bolet que hagi sortit per generació espontània. Ha nascut en un terreny cada vegada més adobat.

Odiar ja no està tan mal vist. I per a segons quines activitats o aspiracions, puntua extra. Per arribar a la presidència dels Estats Units, per exemple. O per tenir possibilitats a les presidencials franceses. O per estar cada vegada més a prop de governar a Holanda o a Àustria o a ves a saber on. O, simplement, per eternitzar-se com a nou tsar a Rússia, que és el que fa Vladímir Putin des de fa dècades. No és estrany que la idea de Lebedev surti de Rússia, on fa temps que tot s'hi val i que la democràcia és només una disfressa. En la trama de Putin per tornar a Rússia la grandesa de la Unió Soviètica o la glòria de l'època dels tsars, hem vist eleccions manipulades, opositors empresonats o assassinats i dirigents incòmodes enverinats. I cada vegada tenim més indicis que Putin està al darrere dels vells i els nous populismes que arrelen a Europa i Amèrica, promocionant-los i influint en els processos electorals. És la nova aliança internacional per l'odi. En el nou context mundial odiar ja no penalitza i es combat l'odi amb més odi. I insultar és legítim. I és aplaudit assenyalar culpables, que sempre són “els altres”. El fet que no es vegi capacitat política per contrarestar-ho fa gairebé tanta por com això. Digueu-me cursi, però no queda més remei que estimar més que mai. Encara que només sigui com a mecanisme d'autodefensa.